Un país, una lengua... l'idea fascista qe la mœr miga

El saress bell víver end un país endo'qe tût i la pensa end l'istessa manera, endo'qe tût i g'ha l'istessa base coltural e endo'qe tût i parla e i viv end l'istessa lengua, nò?! Proviv a pensar-g: tute le persone entorn a ti qe le pensa exatament come ti, qe le parla la tòa lengua, qe le manja i istêss pĭât qe te mànget ti, qe le g'ha l'istessa religion qe te g'het ti. Qe bell, un país pĭén de robotîn tût precîs entrà de lôr, nò?

El Lombard l'è jamò lengua d'Itàlia, almeno en teoria

La lengua lombarda l'è un idiòma parlad en Itàlia de piussé de 3 milliôn e mez de persone. Le prime fônt stòriqe en lombard i è datade 1200, ma la sciença linguística la stabiliss qe en realtà l'idiòma del "negot" l'è bén piussé vegg. L'existença istessa de la lengua l'è innegàbel, çò nonostant an'mò encœ el reconosciment legal e la legitimità del sò us i è oget de discussion. A mi, però, me piaxeress cercar de spiegar perqè, segond mi, el lombard l'è jamò reconoscid e tutelad almeno legalment, anca se el Staț el somiglia far finta de negot.

Donca, fom un ràpid rexonament ensema e cercom de ésser el piussé "obietîv" possíbel.

Harry Potter en Lombard... èco i nòm de le case de Hogwarts

Harry Potter. Una de le saghe de librê e fîlm płussé famosa de tut el mond... forsi de la stòria. Scrivida de J.K. Rowling, la parla de un scłet, l'Harry Potter, qe el scopriss de ésser un strïon e qe 'l va a Hogwarts, una scœla de magia, per imparar l'art. En questa scœla i studeînt i se spartiss en quatre grôp, cłamaîd "case".

Ve siv mai domandaîd come i saress i nòm de le quatre case de Hogwarts voltaîd end la nòsta bella lengua lombarda? En tante lengue del mond e en taînt paîs solitament i nòm de Gryffindor, Slytherin, Hufflepuff e Ravenclaw, incí come i nòm de taînt incantésîm o dei personâj de la série i càmbia miga, ma en paîs come la França e l'istessa Itàlia, come noaltrê savom bén, l'è us comun cambiar-i e adatar-i a la "coltura local". Vedom allora de capir qè vœl-i dir i nòm originaîl e vardom de trovar-g una traducion en lombard. Incí, per divertiment.

València... la tristeça de la Bressa catalana

Me despłàs amèter-l, ma questa vòlta la guerra entrà mi e la lengua castigłana l'ho perdida mi.

Un par de dí fa són stad a València, la capital de la omònima Comunità Autònoma spagnœla, dòpo de płussé de 4 aînn qe ghe andavi miga. Quell viaj qui el m'ha lassad en boca płussé amar qe altre, perqè quell qe ho descovert l'è una còsa qe me speitavi pròpi miga: València l'è una bruta còpia de Bressa, parland linguisticament. Quest qui l'è un post polémica? Segurament si. L'è un post polémica perqè en realtà són restad incí mal end el descobrir qe la lengua catalana a Cap i Casal (incí i valenciân i cłama València) l'è praticament inexistenta, qe pœdi pròpi evitar miga de sfogar-m cond quell artícol qui.