30 apr 1978

Un país, una lengua... l'idea fascista qe la mœr miga

El saress bell víver end un país endo'qe tût i la pensa end l'istessa manera, endo'qe tût i g'ha l'istessa base coltural e endo'qe tût i parla e i viv end l'istessa lengua, nò?! Proviv a pensar-g: tute le persone entorn a ti qe le pensa exatament come ti, qe le parla la tòa lengua, qe le manja i istêss pĭât qe te mànget ti, qe le g'ha l'istessa religion qe te g'het ti. Qe bell, un país pĭén de robotîn tût precîs entrà de lôr, nò?

El Lombard l'è jamò lengua d'Itàlia, almeno en teoria

La lengua lombarda l'è un idiòma parlad en Itàlia de piussé de 3 milliôn e mez de persone. Le prime fônt stòriqe en lombard i è datade 1200, ma la sciença linguística la stabiliss qe en realtà l'idiòma del "negot" l'è bén piussé vegg. L'existença istessa de la lengua l'è innegàbel, çò nonostant an'mò encœ el reconosciment legal e la legitimità del sò us i è oget de discussion. A mi, però, me piaxeress cercar de spiegar perqè, segond mi, el lombard l'è jamò reconoscid e tutelad almeno legalment, anca se el Staț el somiglia far finta de negot.
Donca, fom un ràpid rexonament ensema e cercom de ésser el piussé "obietîv" possíbel.