Indel mes de Maj, precisament al 16, hoo pensad ben de far una roba un poc fœra del normal: una cena con tuts i mè amix che, induna manera o indun'oltra, i g'ha la passion per la lengua lombarda.
Gh'è de segur vergun che al dix "eh ma insí ta discríminet l'italiàn". No. Oviament el fin d'una serada come quella che sont adré a organizar l'è mia quell de "discriminar" chi ch'al parla italiàn, ma l'è quell de "forzar" la gent che ja cognóss el lombard a parlar-l, per far-ga capir che l'è mia necessari parlar per forza italiàn per far-ç capir dai ólter. Ja, perchè l'è una credenza un po' generalizada, quella che le me porta a pensar che se parlem lombard in casa tut va ben, ma quan che andom fœra de ca' g'hom de parlar italiàn per far-ç capir da tuts. No! L'è una credenza sbaliada e senza sens, perchè oviament mia tuts i parla lombard, ma l'è anca vera che, soratut in paesín picinín come el mè, per esempi, andar al bar, o comprar un pachet de sigarete, o pagar a la cassa d'un supermercat l'è mia una "esculsiva italiana". Parlom lombard con tuts quei che i la capíss, perchè l'è l'única manera de portar inanz la nosta lengua.
Nessun commento:
Posta un commento