Ind el 2016 la g'à vud fòrta risonanza la notízzia de un barista irlandés che l'à dovud lassà el sò pòst de lavorà perchè i gh'êva devedad de parlà irlandés, in Irlanda. Ma l'Aodhán Ó Deá el g'à rivelad che l'è stad anca vítima de reazzion negative per vê-g parlad as Gaelige, la lengua irlandesa, anca feura del lavorà.
Tut el nass ind el setèmber del 2016, cuand un zoven barista l'è stad obligad a abandonà el sò mester dòpo che el sò padron el gh'êva did che la sò lengua l'era bandida in sul pòst de lavorà. El sò padron el pensava che parlà irlandés sul lavorà in Irlanda el fuss sbajad.
La notízzia la intristiss, ma purtròp la sorprend miga; l'idea che 'l sia sbajad o maleducad parlà in irlandés l'è vergot che se sent fêss... anca in Itàlia.
L'Aodhán Ó Deá, el scjet in cuestion, el g'à rivelad che 'l g'à cjapad la decision de parlà irlandés ògne cualseveul vòlta el podêva, piú o meno vòt agn prima de quell fataç. Lu l'è miga cressud cond l'irlandés, ma el s'è abituad a parlà-l sèmper pussè cond i amís.
El g'à preferid parlà irlandés putòst che inglés, donca perchè parlà-l miga per tut el tenp, ògne vòlta che 'l podêva? L'è quell che 'l g'à fad, anca cond i servizzi disponíbei in irlandés o cond el stat.
Parlà irlandés in públic
Cond questa decision gh'è vegnuda adòss una pora inaspetada, a l'Aodhán; chè pensarà-la la zent de lu se el parla irlandés publicament? Parlà-l in privad per tut el tenp l'è una còsa, ma al moment de sfrutà un servizzi o domandà consej che i saress teoricament disponíbei in irlandés, chè succederess-el?
Segond l'Official Languages Act (la lege in su li lengue oficiai), li biblioteche, i òrghenj governativ irlandés, i Gardaí (el còrp de polizzia irlandés) e àlter çentenâr de servizzi públic, i g'averess de vèsser disponíbei in irlandés.
L'Aodhán el g'à ametud, cond granda sorpresa, che la pupart de la zent l'è ben dispòsta; la capiss che ti te sê nomà dré a parlà la tò lengua nazzional.
Forsi perche el çerca de vèsser el pussè zentil e non-conflitual possíbel cuand che 'l dis An bhfuil Gaeilge agat? ("Parle-t irlandés?") o An féidir liom labhairt le duine éigean a Gaeilge? ("Peudi-i parlà cond vergun in irlandés?"). Infinamai cuand che i capiss miga quell che 'l dis, i capiss la paròlla Gaeilge e de sòlit i catà ça vergun che 'l parli irlandés.
"La zent la diserà che son malghesòt o arrogant"
Purtròp, quell cuntad sora l'è miga sèmper el cas. L'Aodhán el dis che gh'è de li vòlte che la zent la ghe dis che l'è un malghesòt, arrogant o che l'è dré apena a çercà de fà el svelt. E l'è interessant che la pupart de quei che i ghe'l dis, i è anca lor irlandés.
Gh'è mai stad, per l'Aodhán, un feedback negativ de part de persone de altre nazzionalità; la major part de lor i g'à la sò lengua e i capiss che gh'è negot de mal a parlà la tò ind el tò paés.
L'Irlanda la g'à de «vèsser vun dei pòc paés ind el mond indo' che te sónet malghesòt apena perchè te pàrlet la tò lengua, anca cuand che te çèrchet de vèsser el pussè zentil possíbel», el dis l'Aodhán. E chissà come el se senteress a scoprí che l'Itàlia ghe fa compagnia. Ma, disom-el... come peud-la vèsser justa, inçí?
Perchè preocupà-s?
La granda domanda che tutj i fa l'è "Perchè preocupà-s? Saress-el miga pussè fàcil parlà in inglés?"
L'Aodhán el respond che 'l se preòcupa perchè el parla in irlandés in tutj i àlter cas ind la vita. Donca perchè g'averess-el de parlà-l miga cond el stat?
El se preòcupa perchè l'è la sò lengua primària. L'è stada chí intorn per mijâr d'agn, ben pussè che la lengua majoritària atual (l'inglés).
El se preòcupa perchè l'è una bella lengua e el veul vedê-la crèsser e prosperà. el se preòcupa perchè se lu el dopera miga quei servizzi chí in irlandés, gh'è una reson in piú perchè questj i sparesserà.
El se preòcupa per i scjetolin che i cress an'mò cond l'irlandés come lengua primària. El veul che quei servizzi chí i sia disponíbei an'mò per lor. El se preòcupa perchè ògne vòlta che 'l g'à un problema a parlà irlandés, el sa che 'l sarà fêss pussè fàcil per la persona dòpo de lu entrà e domandà quell servizzi in irlandés.
Speranza
Desmilla persone li g'à impienid li strade de Dublin per Lá Mór na Gaeilge ("el grand dí in irlandés") ind el febrâr del 2014 e l'istess númer de persone l'era in strada a Belfast un pâr de setmane dòpo. Persone de ògne area del paés e de ògne classe social, in çerca de pussè diritj linguístic per la sò lengua. In fin dei cuntj, lor i veul miga vèsser "complicadj"... i veul nomà parlà la sò lengua, ind el sò paés.
Segond l'ex barista, gh'è de restà pièn de speranza per la nòsta lengua. Haé, el recognoss che gh'è an'mò una mugja de problema cond el sistema educativ, ma in Irlanda, cond l'aument de li Gaelscoileanna (çoè li scœule che li fa tut apena in irlandés), dei Coláistí Gaeltachta (li università ind li zòne a majoranza linguística irlandesa) e de la TG4, la ràdio in irlandés, el nòta che se ved sèmper pussè zovenj lassà li scœule cond el grá (la passion) per la lengua irlandesa.
El dis anca che gh'è de creà un'atmosfera positiva e ospital per podê parlà irlandés feura de l'educazzion e gh'è de cambià l'atituden invers la lengua nazzional, gràzzie a una leadership in Galles e Canadà indo' che la coltura de l'orgœuj, e miga de la vergògna, l'è promovuda.
Aodhán Ó Deá el lavora cond el Conradh na Gaeilge come Diretor del Desvilup. Pussè informazzion li peud vèsser trovade ind el sò sit web.
(Quest artícol l'è una líbera traduzzion de l'original in inglés de l'Aodhán Ó Deá, publicad in sul theJournal.ie el 12 de Setèmber del 2016, adatad e impersonalizad)
Nessun commento:
Posta un commento