Qualsevœl persona la pœd capir l'importança de l'us d'una lengua end una società qe nò la vœl oficializar-la, o megl, qe la pensa gnanc al faț qe ghe saress d'oficializar-la: víver tuit i dí en mez al bilinguism "forçad", conóscer-l e studiar-l, vedeir-l end pertut come se 'l fuss una còsa normala, l'è essençial per la revitalizaçion d'una lengua. L'è incí depertut. L'è incí end el Galles (cond el bilinguism inglés-gallés), l'è incí en Irlanda (cond el bilinguism inglés-gaèlic), l'è incí en tânt paîs de l'Amèrica del Sud, qe i reconòsç anca li lengue autòctone en plu a li lengue "de colonizaçion", l'è incí en Catalogna (cond el bilinguism spagnœl-catalan), l'è incí end la Galíçia Spagnœla (cond el bilinguism spagnœl-galiçan), l'è incí end i Paîs Bâsc (cond el bilinguism spagnœl-basc). Ensoma, d'exempî ghe'n saress fin a qe volí e pur en Itàlia el somiglia qe el mond el giri al contrari.
L'Itàlia l'è forsi el país del europeo con piussé concentraçion de lengue. L'UNESCO, de faț, el reconòsç end el soll territori itàlic, piussé de 30 lengue qe end un òtica piussé generala li fa part d'un sistema linguístic formad de 8 macro-lengue: en cima podom trovar el grop galloitàlic formad de li lengue que l'UNESCO el reconòsç come Piemontés, Lombard, Lígur e Emilian-Romagnœl, despœ la lengua vèneta, el grop retoromanç formad de li lengue frïulana e ladina. En mez enveci podom trovar el Toscan, del qual la vén la lengua italiana, e un grop de dialêt de difícil identificaçion, perqè tant mes·ciâd a li vàrie lengue a rent a lôr, el grop dei dialêt mezân (valadir i dialêt de l'Úmbria, de li Marqe e del Laçi). Ameneman qe andom piu a sud, encontrom dò macro-lengüe, ciamade per convençion napoletan e sicilian. La lengua napoletana la comprend tuit i dialêt parlâd de li regiôn Abruç, Molise, Campània e Basilicada, en piu quasi tuit i dialêt de la Púlia e de la Calàbria nòrd. La lengua siciliana enveci la comprend i dialêt de la Sicília, de tut el rest de la Calàbria e del toqell en fond de la Púlia (el Salent). Desmentegom-es miga de la lengua sarda, forsi la lengua autòctona itàlica piussé importanta, perqè essend su d'un ísola, l'è quella qe forsi la s'è mategnida piussé pura end i aînn.
Ensoma, de lengue da protèger ghe'n saress tante. L'Itàlia però l'ha sempre volid que l'única lengua "importanta" la fuss nomà quella naçionala, l'italian. Li úniqe lengue qe li gòd encœ d'un cert livell de proteçion li è de faiț li lengue "forestere" o parlade end li regiôn autònome. El stat italian el reconòsç come lengue minoritàrie nomà el catalan (parlad a l'Alguer, en Sardegna, region autònoma), el ladín (parlad end la provinça autònoma del Trentin), el francés arpitan (lengua madre dei valdostân, habitânt d'una region autònoma), el tudesc (parlad end la provinça autònoma de Bolçan) e el dà un cert grad de proteçion anca a li minorançe linguístiqe occitane, albanese e slovene. Tute li lengue dide de sora, donca, i è bellament "scondide" sota un vel de gnorança e superficialità. Credí però qe 'l servi per fòrça l'intervent del stat per reconòscer li nòste lengue? No. Li regiôn Lombardia, Vènet, Piemont, Ligúria, Sardegna e Sicília, li ha ja ambiad a dar a la pròpia lengua una qualsevœl forma de reconosciment. En Sardegna el sard l'è protegid, en Sicília i ha ja cominçad a ensegnar el sicilian ai fiœi end li scœle, en Piemont el galloitàlic piemontés l'è ja stad standardizad e doperad anca end el sit ínternet de la region, la Ligúria l'ha fad l'istess, el Vènet anca. .. en Lombardia una lege regional la gh'è, anca se l'è apena una falliva. Ensoma. Quant temp vocorr-el perqè la region Lombardia, el cœr de l'Itàlia per númer de habitânt, la ciapi posiçion e la reconòsci el lombard (o megl an'mò, el galloitàlic) e la'l doperi a livell instituçional?
Se pensí qe quell pòst qí el vœl ésser un atac a la region, g'hí totalment rexon. Vœgl miga parlar de come qe l'è end li altre province lombarde, ma Bressa sota quell ponț qí l'è vergognosa. Miga nomà perqè nò la reconòsç el bressan e nò la vœl donca qe la gent la'l parli, ma anca e soratut perquè tut el centre de la cità end i últîm aînn l'è stad soget a un fòrt e quasi agressiv bilinguism. Italian-lombard, pensí? Nò! Italian-inglés. Tut en italian e sota en inglés. Adess... el passi miga el messaj qe mèter tut anca en inglés l'è una còsa negativa. Ançi. Per el torism l'è la soluçion miglior. Però metí-ve's end l'òtica d'una persona qe tuit i dí la combat per véder reconoscida la sòa lengua e qe la va a Bressa cond la metro e la tròva tut en italian-inglés: ... specialment per un qe l'ha visitad piu vòlte la Catalogna, endovè qe el catalan l'è praticament piussé important del spagnœl e endovè qe la lengua catalana l'è end pertut.
El saress miga bell haveir-g i cartei de spiegaçion dei museî en lombard? El saress miga bell salir su la metropolitana e trovar-s vergota del gèner: ? El viaj per rivar a quella meta qí l'è miga difícil... gh'è nomà de cominçar a mœver-s.
El saress miga bell haveir-g i cartei de spiegaçion dei museî en lombard? El saress miga bell salir su la metropolitana e trovar-s vergota del gèner: ? El viaj per rivar a quella meta qí l'è miga difícil... gh'è nomà de cominçar a mœver-s.
Nessun commento:
Posta un commento