De Pont Dalegn a Pomponesc... la cartina lombarda dei comun oròbic!

Squiça l'imagen per sgrandir-la.

Volaria de ti, de Pont Dalegn a Pomponesc,

passand per Cremona, de Rivolta a Felònica... per cercar ti!

Probabilment la Giusy Ferreri e la Baby K li g'havereix faid un lavorar del gèner, se li g'hess struiturad la soa cançon vardand quella cartina quí. E quí ve la presenti. Èco la prima part del protòtip (= el pœl cambiar) de la mea cartina, an'mò en fase de creacion, de la toponomàstica en lengua lombarda de la nosta region.

Fin a adess ve fo veder nomà la part deli province de Bressa, Cremona e Màntoa, dividide end circoscricion. Vœlł specificar fin de súbet que l'è mia per força una mapa de comè que un comun el se cłama en lombard encœ, l'è płutost una mapa de comè que i comun i g'hereix de vésser cłamads, un po' per la soa denominacion stòrica, un po' per el sò nom precedent a la "italianizacion" de l'Unità d'Itàlia. Sença considerar que ho lassad de fœra i nom lombards relativ a la re-lombardizacion dei nom italianizads (lombard > italian > lombard, per exempłi Golłon > Prevalle > Prevall). Ho decidid, en płu, de "jugar" un po' cond la lengua, un po' perquè me deverti, un po' perquè ho dovud «destacar» (cond una denominacion ex-novo) dó o płu comun que i g'ha l'istess nom dialetal, considerand que la mea mapa la punta a vésser, anca se nomà per jœg, un protòtip de situacion real. E comè que se sa, i pœl mia existir dó comun cond l'istess nom. E èco que i dó "Gardon" ([ɡarˈdu]) del bressan (Gardone Val Trompia e Gardone Riviera en italian) i è deventads Gardon e Gardon Sul Lag. O an'mò, "Castilłon" ([kastiˈu], Castiglione delle Stiviere) e Castilłon ([kastiˈʎu], Castelleone), vun end el mantoan e vun end el cremonés, i è deventads Castilłon e Castilłon Cremonés. Ho pensad, en płu, de reportar enanç la denominacion morta, çoè quella denominacion que l'existiva un temp (per exempłi el nom "Gabian" de l'atual comun bressan cłamad Borgo San Giacomo, encœ cłamad en lombard come Borg San Jàcom).

Regordi que tuts i nom i è scrivuds segond el mé stàndard, i següeix donca mia la pronúncia efetiva, ma i la següeix per norma stàndard (per exempłi Bagnœl Cremasc l'è scrivid incí per mategniment de la scriitura e de la fonètica lombarda, anca se end la pronúncia locala se dix "Bagnól"... ma vist que la «œl» final en quelle zone lí la deventa sempre «ol», donca se lej "Bagnól" istess e alhora tut el torna). Ho preferid anca tradúxer tuts i nom del confín regional, anca de tuts i comun que i fa mia part de la lengua lombarda... anca perquè l'è difícil stabilir precisament qualy comun i pœl reentrar end el contínuum lombard e quants i sta fœra.

Speri que quell experiment quí el ve płaxi, anca perquè g'ho metid tant temp per far-l. Speri anca que se gh'è un error insormontable vergun le me'l fagui notar. Entant ve saludi e se vedom taaant prest, perquè g'ho en ment un vergotín de bell tant! Adé!