La lombardofobia splegada en 4 punts

Come l'era prevedible, la propòsta de lej per el reconosciment de la Lengua Lombarda end la nosta region, portada enanç de la Liga Nòrd, l'è dré a far parlar de sè... e miga pòc.

Bilingüism en Lombardia... sí, ma cond l'inglés

Quest artícol el vœl vésser una denúncia ai tants partids polític de la sinistra italiana. Ja. Mi que són de sinistra, per la prima volta, volł criticar àmpłiament l'ideologia de sinistra. Ma tranqüily, me spłegui melł.

La fobia de li lengüe minoritàrie

L'è una cosa que pœl dar-s la passa un po' en sordina, ma l'è bella evidenta se la vardom cond la justa ogetività: li lengüe minoritàrie i è fess discriminade. Ja. A volte questa discriminacion la vén justificada d'una "forma de respet per la lengua principala", ma end la stra granda majorança dei cas l'è una balla, perquè el sò desvilup el cłapa la forma d'un pur e sèmplix despreci envers quelle que no i è "li noste lengüe".

De Pont Dalegn a Pomponesc... la cartina lombarda dei comun oròbic!

Squiça l'imagen per sgrandir-la.

Volaria de ti, de Pont Dalegn a Pomponesc,

passand per Cremona, de Rivolta a Felònica... per cercar ti!

Probabilment la Giusy Ferreri e la Baby K li g'havereix faid un lavorar del gèner, se li g'hess struiturad la soa cançon vardand quella cartina quí. E quí ve la presenti. Èco la prima part del protòtip (= el pœl cambiar) de la mea cartina, an'mò en fase de creacion, de la toponomàstica en lengua lombarda de la nosta region.

Anca el spaci el se colora de lombard

La pàgina de presentacion de l'event

Quant l'è bell saver que la nosta lengua l'è mia propi dré a morir del tut. Ja, perquè gh'è amò qui que 'l cred al valor del nost lombard e gràcie al sforç de tuts, ogni tant g'hom tuts la possibilità de far un passetín endré e de tornar a un sècol fa, quan que tuts i parlava tranquillament en lengua lombarda sença que vergun el ghe diguess vergot.

La tastera lombarda

End l'ambient informàtic, una tastera l'è essencialment un grup de botons que i da al calcolador, ognidun, un specífic «ínput». Un sistema operativ come el Windows el g'ha installad un programa, per so defet, que 'l ghe permet de "reconóscer" i varis «ínputs» squiçads e de convertir-i end la lètera, o el símbol, desiderads.

La “Cena Lombardòfona” intra amix e felicità

L'è passada ind la manera pu bella e joiosa la serada de ier organizada dal sotascrivud a la mea casa. Una "cena lombardòfona", incí l'hive ciamada, che l'è trascorruda del debon beníssim. A la cena sérem in domà quàter, contra i dex-dódex de le prevision, ma comè che se dix, l'importa mia la quantità, quan gh'è la qualità.

Da “post” a “nòta”: una forma de lombardizar li paròle

Se gh'è una ròba que i italiân i è un gran bravî a far l'è quella de cłapar paròle forestere e doperar-li end la quotidianità comè se li fudess paròle italiane. En Itàlia som, defait, completament circondaîd de paròle e expressiôn d'origen forestera, que end una manera o end un'altra i g'han contribuïd a cambiar la lengua italiana, andand a "tacar-s" a li regolâr expressiôn nostrane o andand a sostituïr-s a lore.

Un grup per i ativists de la lengua

L'è nassud propi incœ, 2 de Maj del 2015, el grup de facebook ciamad “Lengua Lombarda: ideë per una standardizazion democràtica”, indovè che se provarà a relazionar-s per discutir de quelle che i è le vàrie problemàtiche d'una standardizazion gràfica de la lengua lombarda.

Lombard: quan el stàndard al rivarà mai

Un dei problemi pussé importants de la lengua lombarda l'è sèmper stait quell del stàndard ortogràfic. Anc'mò anca adèss, defait, el lombard l'è parlad da pussé de 4 milion de persone, intra quei che i la parlan come lengua màder e quei che i butan lí una quai parola de tant in tant, ma per desfortuna al pœl gnanc'mò goder d'una manera únivoca de scríver.

La torna in vita la lengua dei emozion

L'è principiad intorn al 1993 el viaj de l'Organizazion dei Nazion Unide per l'Educazion, la Scienza e la Cultura, l'UNESCO, per salvaguardar i lengue del mond in via d'estinzion. Un líber ciamad Unesco Red Book Report on Endangered Languages (el Líber-Report Ross in sui Lengue in Perícol de l'Unesco) l'ha catalogad tute i lengue minoritàrie de tut el mond e l'ha portad l'atenzion in su tute quelle cond un altíssim perícol d'estinzion.

València... la tristeça de la Bressa catalana

Me despłàs amèter-l, ma questa vòlta la guerra entrà mi e la lengua castigłana l'ho perdida mi.

Un par de dí fa són stad a València, la capital de la omònima Comunità Autònoma spagnœla, dòpo de płussé de 4 aînn qe ghe andavi miga. Quell viaj qui el m'ha lassad en boca płussé amar qe altre, perqè quell qe ho descovert l'è una còsa qe me speitavi pròpi miga: València l'è una bruta còpia de Bressa, parland linguisticament. Quest qui l'è un post polémica? Segurament si. L'è un post polémica perqè en realtà són restad incí mal end el descobrir qe la lengua catalana a Cap i Casal (incí i valenciân i cłama València) l'è praticament inexistenta, qe pœdi pròpi evitar miga de sfogar-m cond quell artícol qui.