8 feb 2020

Ingorgament del co

Ògne matina se dessedom e se rendom cunt che del moment che dervom i œugj passarom ògne istant dessedadj presoner de questa sensazzion de sòfeg e de incabiament che ormai se tirom dré de un bell pò. El sôm cond çertezza, som sigur che questa sensazzion la ne compagnarà fin a la sêra, perchè l'è compagna del nòst víver zamò de una mugja de tenp. Costant, immovíbel.

Questa sensazzion la ne bandona mai, la resta sèmper chí insema a nô, çerte vòlte infinamai cuand che dormom e som dré a insomià. Anca cuand che se perdom via un pit e par che se'n desmentigom, in verità sôm che l'è lí, in segond pian, silenziosa, ma insordenta. L'è lí anca cuand che ghe sorridom dré a vergun, o piantom zò una bastémia contra vergun àlter, l'è lí anca cuand che braçom sú el nòst can o cuand che nom a fà spese o an'mò nom fò per un aperitiv cond una persona che, magari, sôm za che vederom piú.

L'è una sensazzion féss compagna a cuand, in agost bell che vambiad, te se mètet a la guida de la tò vetura per nà al mar e a metà matina te rèstet za imbotejad ind el tràfic in autostrada, ind una coa senza fin. E ti te sê lí, cond la cossienza de vesse-g perchè te gh'ê volid ti e cond la vòja de dà-t la colpa per vê-g miga fad sielte diferente, come el partí de lí a un pâr d'ore. Te sê lí, serrad sú in quei 5 mèter cuàder, cond el Sol che 'l pica sui vèder, el te fa vegní òrb e insema el te scalda l'ambient inçí tant che te fê fadiga infinamai a respirà. Te çèrchet de respirà, ma te ghe la fê miga.

Te se sèntet sofegà. Te gh'ê gne la pussè mínima idea de cuand che l'ingorgament el se liberarà, gne se te rivarê mai a destinazzion. Quell che te sé l'è che quella situazzion d'infern l'è la conseguenza direta de li tò sielte e donca te stê lí, ind un lament interior per çercà de trovà quell moment esat che la tò vita la g'à cjapad quell percors che pò el t'à portad a vèsser lí... el fuss gnanca che a trovà-l, l'istant precís, vergot el peudi cambià come per magia. E te volerèsset derví li finestre per respirà, ma te sé che fà-l el veul dí fà vegní dent altra ària scotenta, quella che la vèn su de l'asfalt e la scjòpa fò dei motor rumorós, insordentj, de li màchine tute intorn a ti, piene de l'istessa insigurezza che te gh'ê ti. E te segútet a vardà-t intorn, come per çercà un pò d'ària fresca, un pò de respir, intant che la ment la te se sconfond e te se sèntet sèmper pussè strènzer ind el pet.

Èco. L'è inçí che me se senti. Cognossi gnanca el perchè, ma ghe la fo miga a capí cual l'è stad el moment che g'ò decidid de mete-m in màchina pròpi a quell'ora lí. Quell che so l'è che in quell ingorgament, ind un manera o ind l'altra, ghe son capitad dénter. E ghe vegnerò mai fò.

1 commento:

  1. Ciao Micheal, go est che ta set de Bressa, compaign de me. Me piasares tat migliurà el parla en del lombard, perche so- mia tat braò però conosse nissù de zuen con chesto interes. se ta olareset dam na ma, scriem.

    samuele

    RispondiElimina