10 ott 2016

Lombard oficial e polémique... cul e camisa

Ghe som, ghe som un'altra vòlta. La lengua lombarda l'è tornada sota i lum dei jornaî e de li institucion lingüístique del nòst país e l'ha combinad su un pastròc. Ma encœ gh'è una novità, perquè se li vòlte passade parlar de "lengua lombarda" l'era vergota de ideològic e astrat, del 27 de Setembre 2016 el Consilh Regional de la Lombardia l'ha finalment reconoscid el nòst idiòma come oficial e donca adess la definicion de "lengua" riferida al lombard l'è płu real que mai. Oviament un reconosciment de quest tipo l'ha catad su crítique e lamentele de part de tuts, polític e lingüistî. Ma partom del principi.

09 set 2016

Division italiana del territòri

Un "Bentornad" a tuts, car amic! Dòpo de parich mes ghe l'ho fada a trovar un pò de temp per podeir far un artícol nœv e ho chapad l'ocasion per spłegar a tuts i mé amic forester comè que la fonciona la qüestion de la division territoriala e política del mé país, l'Itàlia. Èco al·hora una bella "güida" en su comè que el nòst territòri l'è dividid, tant a livell polític, quant a livell pràtic e per far-l ve cuntarò tuta la division fina a rivar a la mea ca.

20 mar 2016

Cors de Lombard (LoReS), leccion 5: La prima coniugacion

Bentornads, car amix. Prima de cominçar la nœva leccion del #corsdelombard, vòlh regordar-v que en quely dí quí la grafia LoReS l'è passada a la version 2.0, cond l'introduccion d'un pér de cambiaments gràfic per adatar-s melh a la grafia de aldelà deli Alp. Però li novetà e i cambiaments i sarà presentads de quí a pòc. Adess passom a la leccion, cond la splegacion del comportament dei verb a la prima coniugacion, valadir la coniugacion -ar. Li sarà presentade quí tute li forme existente, cond la forma que la LoReS la consídera stàndard. Pronts? Andom!

17 mar 2016

Post sumelec: cambi liger de la LoReS

L'è gnan'mò ajornada, ma la LoReS l'è dré a chapar justa du o tri cambiaments gràfic. Quand que 'l sarà definitiv, faró un artícol fad ben ben. Per adess ve digui i cambiaments e soratut el perquè.

08 mar 2016

Cors de Lombard (LoReS), leccion 4: I pronòm e i clític

Bentrovads, car amix, a la quarta leccion per imparar la lengua lombarda segond el sistema ortogràfic clamad "LoReS". Haviv fad l'exercici en fond a la leccion precedenta? Era-l fàcil? Dom, a la fin la qüestion dei pluraly l'è un pòc complicada, ma gnanca incí tant.
Encœ inveci parlarom dei pronòm personaly, dei pronòm oget e dativ e soratut dei clític pronominaly que en lengua lombarda i è essencialy per la justa formacion de li coniugacion verbale.

27 feb 2016

Cors de Lombard (LoReS), leccion 3: I pluraly

Bentornads al cors de lombard segond el sistema ortogràfic LoReS. Encœ vederom un argoment plutost complicad end la nosta lengua, çoè la formacion dei pluraly. L'è un casin, el plural, perquè gh'è mia una forma generala, gne en àmbit fonétic, gne en àmbit gràfic. Ma vedom end el detalh comè que el funciona el nost idiòma.

22 feb 2016

Cors de Lombard (LoReS), leccion 2: I verb

Bentrovads a la segonda leccion del cors ràpid de Lombard (segond el sistema LoReS). Speri que la leccion precedenta la sagui staida mia tròp difícil. No, neh!? En questa leccion ho pensad de far un salt bell gross, per el moment, e de passar diretament ai verb. El perquè?! Ben, ho pensad que un argoment come i verb el mèriti de vésser tratad cond plu calma, perquè i verb lombards i somelha tant fàcily, ma en realtà i è un pòc un bignon sul cul.

19 feb 2016

Cors de Lombard (LoReS), leccion 1: I artícoly

Benvegnids. D'encœ el cominça su La Vox Lombarda un cors ràpid per imparar la lengua lombarda que, a travers del sistema gràfic de quest sit, el tentarà de far capir a voaultre leitor quella que l'è la struitura tant generala quant locala del nòst idioma preferid.

14 feb 2016

La vox sença vox

Encœ ve volł cuntar la stòria d'un gnaro bressan que un dí, quand que l'è andaid a visitar València, el g'ha descovert la bellessa del bilingüism e una volta tornad a casa el s'è rencorgid de l'existença de la soa lengua e el g'ha cominçad un percors de crèscita personala en quell àmbit lí... finaquè el g'ha capid que la lengua l'è una cosa que nomà i "poderós" i pœl tratar. Li persone normaly, i ver "parlants", i val negot. Meno de zero. Sciore e scior, questa l'è la stòria de come la "diplomocracia" la g'ha copad un sogn.

12 feb 2016

El lombard e la propaganda linguofòbica

Quand que se g'ha de far propaganda, envers a qualsevœl còsa, l'è sempre una bona còsa saver endovè que se pœl andar a parar, perquè se l'è vera que la propaganda la se basa en su balle e matade, l'è anca vera que end la generacion de l'ínternet informar-s en su la realtà l'è diventad fàcil fess.

09 feb 2016

La lombardofobia splegada en 4 punts

Come l'era prevedible, la propòsta de lej per el reconosciment de la Lengua Lombarda end la nosta region, portada enanç de la Liga Nòrd, l'è dré a far parlar de sè... e miga pòc.

16 gen 2016

LoReS... la scritura gàllica del Lombard


Finalment l'è rivad el PDF-güida en su la mea scritura, cłamada LoReS. Ve la presenti cond tuta la mea joia e el mé orgœlł e sí, el so que l'è miga un lavorar académic gné "professional", ma l'è una cosa que ho faid con tut el mé cœr e cond tuta la mea passion.
El LoReS (Lombard Restruiturad Stàndard) el se basa su la scritura gàllica en comun cond l'occitan, el catalan e, en part, el francés. El se desvilupa segond un sistema "adativ" que 'l da una forma gràfica unívoca e 'l permet una pronúncia líbera.

14 gen 2016

Bilingüism en Lombardia... sí, ma cond l'inglés

Quest artícol el vœl vésser una denúncia ai tants partids polític de la sinistra italiana. Ja. Mi que són de sinistra, per la prima volta, volł criticar àmpłiament l'ideologia de sinistra. Ma tranqüily, me spłegui melł.

08 gen 2016

La fobia de li lengüe minoritàrie

L'è una cosa que pœl dar-s la passa un po' en sordina, ma l'è bella evidenta se la vardom cond la justa ogetività: li lengüe minoritàrie i è fess discriminade. Ja. A volte questa discriminacion la vén justificada d'una "forma de respet per la lengua principala", ma end la stra granda majorança dei cas l'è una balla, perquè el sò desvilup el cłapa la forma d'un pur e sèmplix despreci envers quelle que no i è "li noste lengüe".