31 gen 2015

Sergio Mattarella l'è l'undexésim president italiàn


ROMA, 31 de Jenar del 2015 — El júdex de la Cort Costituzional Sergio Mattarella, de 73 agn, l'è el nœv president de la República italiana.
 L'elezion la s'è tegnuda ind la quarta votazion del Congrèss, che l'ha vist el Senat e i delegats autònom induna session conjonta, quan el quòrum necessari l'era de domà la majoranza assoluta (505 vots) e miga de 673 come i esigen i prim tri scrutín.
 El Mattarella l'è el dodexésim president italiàn dal nassiment de la República (1946) e el prim che al vegn de la Sicília, ísola indov'che ind i agn '90 al g'haveva reorganizad l'adèss defunta Democrazia Cristiana (DC) dop che numerós cas de conession con la màfia de la Cosa Nostra e l'assassini (1980) del so fradell, responsàbel democristiàn de l'ísola.
 Da un punt de vista soçal, el Mattarella l'è un personaj schiv e miga tant cognossud fœr de l'Itàlia. Vergun dei soi amix i la ciaman “el mòneg laic” per la vita solitària che l'ha decidud de far. Sèmper al se vest de color grix, al busca mai i refletor e al scapa dai telecàmere, anca se tuts i ghe recognossen una inflessibilità totala inanz ai principi, come l'ha dimostrad indel dimetir-s de miníster quan el Parlament l'ha consagrad l'acusa de l'illegalità dei television de Mediaset (del Berlusconi) o quan che al s'è metud contra l'entrada de la Forza Itàlia indel Partit Popolar Europeo (PPE). L'è statt vicepresident del Govern, miníster de l'Educazion, de la Difesa e dei Relazion col Parlament. Dal 2011 l'è mèmber del Tribunal Costituzional.

EL CANDIDAD DEL RENZI
 I hann votad per lu i progressists del Partit Democràtic (PD), i conservador del Nœv Cènter Destra (NCD), i comunists de la Sinistra Ecologia e Libertà (SEL), diferents dissidents del Moviment 5 Stelle (M5S) fondad dal Beppe Grillo e infinamai vergun dei grands eletor de la Forza Itàlia (FI), el partit che al g'ha come líder el Silvio Berlusconi, che per la majoranza i hann votad in bianc. La candidatura l'era statta presentada dal cap del Govern, el Matteo Renzi, che al diventa el segond vincedor de la jornada. L'elezion del candidad del Renzi la fa pensar a una retromarça al tentativ del Berlusconi de reëntrar ativament ind la política, insí come una renœvada unità dei progressists, implunemanc la so ala plœ de sinistra la contesti la línea del Renzi. “Al se trata miga d'un rifiut a la persona del Mattarella, ma del métod drovad per la soa elezion”, i hann spiegad i líder conservador de la FI per jœstificar el vot in bianc, nonostant ind la realtà la soa assenza efetiva la evidènzia la profonda crisi ind la qual al se trœva el partit del Berlusconi, che l'è anc'mò legad a una condana definitiva per evasion fiscala e, da dèntre de la FI, la ghe vegn contestada la leadership del partit.


Quell artícol chí l'è statt traduxud da l'artícol in catalàn publicad sul periòdic spagnœl “ElPeriódico” e scrivud da Rossènd Domenech, al qual i van tœts i dirits.