12 ago 2015

Una Lombardia bilingüe l'è possible, basta cominçar a mœver-s

Quelly que i me conosç i sa ben que la mea posicion en su l'us de la lengua lombarda end la nostra società l'è cłara e ben definida. Se 'l fœss per mi, ghe sereix mia compromiss, perquè la nostra lengua som noaltre e una cità que no la permet de doperar la nostra lengua l'è una cità que no la permet a noaltre de vésser-g.
Qualsevœl persona la pœl capir l'importança de l'us d'una lengua end una società que no la vœl oficializar-la, o melł, que la pensa gnanc al faid que ghe sareix d'oficializar-la: víver tuts i dí en mez al bilingüism "forçad", conóscer-l e studiar-l, veder-l endepertut come se 'l fœss una cosa normala, l'è essencial per la revitalizacion d'una lengua. L'è incí depertut. L'è incí end el Galles (cond el bilingüism inglés-gallés), l'è incí end l'Irlanda (cond el bilingüism inglés-gaélic), l'è incí en tants país de l'Amèrica del Sud, que i reconosç anca li lengüe autòctone en płu a li lengüe "de colonizacion", l'è incí en Catalogna (cond el bilingüism spagnœl-catalan), l'è incí end la Galícia Spagnœla (cond el bilingüism spagnœl-galician), l'è incí end i País Basc (cond el bilingüism spagnœl-basc). Ensoma, d'exempłi ghe'n sareix fin a que voliv e pur en Itàlia el somelła que el mond el giri al contrari.
L'Itàlia l'è forsi el país del mond con płussé concentracion de lengüe. L'UNESCO, de faid, el reconosç end el sol territori itàlic, płussé de 30 lengüe que end un òtica płu generala li fa part d'un sistema lingüístic formad de 8 macro-lengüe: en cima podom trovar el grup galloitàlic formad de li lengüe que l'UNESCO reconosç come Piemontés, Lombard, Lígur e Emilian-Romagnœl, despœ la lengua vèneta, el grup retoromanç formad de li lengüe frïulana e ladina. En mez envece podom trovar el Toscan, del qual la vé la lengua italiana, e un grup de dialets de difícil identificacion, perquè tant mescłads a li vàrie lengüe a rent a lor, el grup dei dialets median (valadir i dialets de l'Úmbria, de li Marque e del Laci). Ameneman que andom płu a sud, encontrom dò macro-lengüe, cłamade per convencion napoletan e sicilian. La lengua napoletana la comprend tuts i dialets parlads de li region Abruç, Molise, Campània e Basilicada, en płu quasi tuts i dialets de la Púlia e de la Calàbria nord. La lengua siciliana envece la comprend i dialets de la Sicília, de tut el rest de la Calàbria e del toquell en fond de la Púlia. Desmentegom-s mia de la lengua sarda, forsi la lengua autòctona itàlica płu importanta, perquè essend su d'un ísola, l'è quella que forsi la s'è mategnida płu pura end i any.
Ensoma, de lengüe da protèger ghe'n sareix tante. L'Itàlia però l'ha sempre volid que l'única lengua "importanta" la fœss nomà quella nacionala, l'italian. Li únique lengüe que le godeix encœ d'un cert livell de proteccion i è de faid li lengüe "forestere" o parlade end li region autònome. El stat italian el reconosç come lengüe minoritàrie nomà el catalan (parlad a l'Alguer, en Sardegna, region autònoma), el ladín (parlad end la region autònoma del Trentín), el francés arpitan (lengua madre dei valdostan, abitants d'una region autònoma), el tudesc (parlad sempre end la region autònoma del Trentín) e 'l da un cert grad de protecion anca a li minorance lingüístique occitane, albanese e slovene. Tute li lengüe diide de sora, donca, i è bellament "scondide" sota un vel de gnorança e superficialità. Crediv però que 'l serveixi per força l'intervent del stat per reconóscer li noste lengüe? No. Li region Vènet, Piemont, Ligúria, Sardegna e Sicília, li ha ja vambiad a dar a la pròpia lengua una qualsevœl forma de reconósciment. En Sardegna el sard l'è protegid, en Sicília i ha ja cominçad a ensegnar el sicilian ai fiœly end li scœle, en Piemont el galloitàlic piemontés l'è ja staid standardizad e doperad anca end el sit ínternet de la region, la Ligúria l'ha faid l'istess, el Vènet anca. Ensoma. Quant temp vocorr-l perquè la region Lombardia, el cœr de l'Itàlia per númer de habitants, la cłapi posicion e la reconosci el lombard (o melł amò, el galloitàlic)?
Se pensiv que quell post quí el vœl vésser un atac a la region, g'hiv totalment rexon. Vœlł mia parlar de comè que l'è end li altre province lombarde, ma Bressa sota quell punt quí l'è vergognosa. Mia nomà perquè no la reconosç el bressan e no la vœl donca que la gent l'el parli, ma anca e soratut perquè tut el centre de la cità end i últim any l'è staid soget a un fort e quasi agressiv bilingüism. Italian-lombard, pensiv? No! Italian-inglés. Tut en italian e sota en inglés. Adess... el passi mia el messaj que metir tut anca en inglés l'è una cosa negativa. Anci. Per el turism l'è la solucion milłor. Però metiv-s end l'òtica d'una persona que tuts i dí la combat per veder reconoscida la soa lengua e que la va a Bressa cond la metro e la trova tut en italian-inglés: ... specialment per vun que l'ha visitad płu volte la Catalogna, endovè que el catalan l'è praticament płu important del spagnœl e 'ndovè que la lengua catalana l'è endepertut.
El sereix mia bell haver-g i cartelly de spłegacion dei musé en lombard? El sereix mia bell salir su la metropolitana e trovar-s vergota del gèner: ? El viaj per rivar a quella meta quí l'è mia difícil... gh'è nomà de cominçar a mœver-s.