La “Generacion YouPorn”, incí l'è staida soranominada la part de la popolacion que encœ la g'ha entrà i 10 e i 25 any. E no l'è un nom casual, perquè l'è la medema (çoè l'istessa) generacion que l'ha vist el desvilup de la tecnologia, de l'Ínternet e, oviament, del mercad de la pornografia.
Una fortuna, d'un cert punt de vista, perquè l'è anca úna de le tante generacion que le ha mia vist una bona educacion en àmbit sessual. Un po' per i tabó ai qualy sem sempre e constantement sotametids, un po' perquè la nostra cultura la ne imponeix de parlar mia de “certe cose” cond i fiœly, perquè l'è mala-educacion. Èco que, come per magia, el poder de la cinematografia pornogràfica el riva propi end el moment del bisogn, trasformand-s end un “alt professor del sess”. Ma qual è-l realment el vantaj de informar-s en sul sess dei vídeo porno?
Batude a part, gh'è de dir que la società d'encœ l'ha gn'amò considerad que l'è dré a far crèscer la gent del futur en mez a gnorança e a valor sfalsads. Sí, perquè l'existença incí forta de tabó sessualy (que gh'è sempre staida, eh, ma i era temp diferents), en mez a altre que volł mia dir encœ, l'è un punt contra al desvilup social, considerad que fœra de l'àmbit familiar sem constantement bombardads de “propaganda sessuala”: de la covertina de l'àlbum del cantant del moment, a la reclam dei perfum, del libre płu legid, al film cult de l'ann. Vivom end un mond endoque el sess l'è una cosa de scónder, ma l'è sempre en bella vista, endoque l'única cosa que la ne rend human, l'è anca l'única que ai œcł de la gent la ne fa deventar animaly. El problema l'è que la società jóvena d'encœ l'è dré a legar-s sempre płu prest al sess, e płu la se lega prest, meno informada l'è. Encœ, se stima que entrà i scłets le prime relacion sessualy le riva ja entorn ai 12-13 any. Un'età sença dubi trop «naïve» que la g'ha de far i cunts cond un aspet de la vita, ai istess gnary, desconosçud. L'è per quell que el porno el deventa quasi de importança essencial, perquè el deventa l'única forma de educacion sessuala, l'única font de notície. E fin a quí el problema el gh'è mia. Quell que l'è realment dramatic l'è el faid que el mercad de la pornografia, encœ, l'è terribilment “hom-cèntric", masquilista e soratut materialista. El té mia cunt gne del valor de la fomna gne del valor del sentiment. El sess l'è, donca, nomà l'instrument per el płaxer de l'hom, que no 'l g'ha de tratar la fomna con respet, propi perquè lé medema l'è un oget per el sò płaxer, e soratut que no 'l g'ha de provar sentiments per sentir-s «realizad». Quell que l'importa, alhora, l'è sol e nomà el płaxer carnal, l'orgasm.
L'existença d'una incí forta “predisposicion” al sess carnal vœd de sentiments l'è úna de le tante rexon per le qualy encœ el s'è dré a pèrder el valor de la família, de l'amor, del respet e de l'engualiança. La colpa però, l'è mia del cinema pornogràfic, quant dei genitor, trop ancorads a idealy fals e sbalłads per rencorgir-s del dann que i è dré a dar ai sò fiœly, fiœly que i vegnerà su credend-s end un film.
Nessun commento:
Posta un commento