09 set 2016

Division italiana del territòri

Un "Bentornad" a tuît, câr amîc! Dòpo de parich mêis ghe l'ho fada a trovar un pò de temp per podeir far un artícol nœv e ho cłapad l'ocasion per spłegar a tuît i mé amîc forestêr comè que la fonciona la question de la division territorial e política del mé país, l'Itàlia. Èco al·hora una bella "guida" en su comè que el nòst territòri l'è dividid, tant a livell polític, quant a livell pràtic e per far-l ve cuntarò tuta la division fin a rivar a la mea ca.

Per spłegar la division de l'Itàlia, prima de tut l'è important haveir-g sota œgł tut el bell stival:

DIVISION 1: I confîn stataîl
Questa a sinistra l'è la forma del nòst Stait, end la sòa completeça. L'Itàlia l'è una penísola delimitada per tre bande del mar Mediterrani e per la banda encima de la cadena de li Âlp. Pròpi su li Âlp la confina cond França, Svíssera, Àustria e Slovénia.
L'Itàlia end la sòa integrità l'è formada d'una penísola e dò grande ísole principaîl, płu una mucła de isolete spantegade essencialment dennanç de la còsta Toscana e entorn a la còsta Siciliana.
L'Itàlia la g'ha come capital la cità de Roma.


DIVISION 2: Li "Macroregiôn" e li "Regiôn statístique"
La segonda division per grandeça l'è quella que l'è cłamada "Division en Macroregiôn". Essencialment se spartéss el territòri en tre paîrt: el Nòrd (cłamad anca "Setentrion"), el Centre e el Sud (cłamad anca "Meridion" o "Mezdí"), ma ensema gh'è anca una division en płu, que la spartéss el nòrd en dò zòne (Nòrd-Òvest e Nòrd-Est) e el destaca li Ísole del Sud peninsolar. Questa division, encœ, l'è sempre płu doperada per i càlcoîl statístîc, come per li eleciôn e per el mèteo. Per quella reson quí se cłama anca "Division en Regiôn statístique".



DIVISION 3: Li Regiôn
La division en regiôn l'è fòrsi la segonda płussé importanta, ja que ògni region l'è dotada d'un "Consilh" que de spess el fa lêj e decreît. I è donca òrgaîn polítîc. En Itàlia li regiôn i è 20, de li quaîl 5 i è definide "Regiôn a statut special": La Vall d'Aòsta, el Trentin-Sudtiròl, el Frïul-Venécia Júlia, la Sardegna e la Sicília. Entrà queste, el Trentin-Sudtiròl el representa un cas special, perquè en realtà politicament l'è dividid en dò province aütònome: Bolzan (anca chamad Sudtiròl) e Trent. Li altre region "normaîl" i è: Piemont, Lombardia, Ligúria (nòrd-òvest), Vènet, Emília-Romagna (nòrd-est), Toscana, Marque, Ómbria, Laci, Abruç (centre), Molise, Polha (o Pulha, en lengua lombarda), Basilicata, Campània e Calàbria (sud). Ògni region la g'ha una capital, que l'è generalment la cità płussé importanta. End l'ordenament italian la capital de region la se cłama "capoluogo di regione" (capolœg de region, o semplicement capolœg).

DIVISION 4: Li Province
El concet de provinça (o província) l'è important. Ògni region l'è dividida en province que li càmbia de númer segond la region. De un pò d'aînn el govern italian l'ha decidid de cambiar-g nòm a li province de li grande cità e el g'ha dad el nòm de "Cità metropolitana" per l'alta densità dei sò territòrî. La Lombardia l'è la region italiana cond płu province, que i è: Varés, Còm, Lec, Sondri, Milan, Monça e Briança, Pavia, Lòd (per el blòc occidental), Bèrghem, Bressa, Cremona e Màntoa (per el blòc oriental). La cità metropolitana de Milan l'è anca el capolœg de region de la Lombardia. Ògni provinça la g'ha un sò Capolœg de provinça, valadir el comun que ghe da el nòm. La provinça l'è un òrgan polític.


DIVISION 5: I Comûn
Ògni provinça l'è spartida en "Comûn", que i cłapa pòc territòri e perçò i è sempre taînt. La provinça de Bressa la g'ha come capolœg de provinça el Comun de Bressa, que l'è el płussé popolad e el cłapa dentre tuta la cità urbana de Bressa. La provinça de Bressa la g'ha 205 comûn. Ocasionalment i comûn d'una provinça i è categorizaîd segond divisiôn colturaîl, geogràfique o stratégique. La provinça de Bressa l'è per exempi spartida en 6 grôp: Vall Camònica, Vall Trompła, Vall Sàbia, Françacurta, Cità e Bassa. Mi vivi end el comun de Villa Carcina, end la division de la Vall Trompła. I comûn i è òrgaîn polítîc.


DIVISION 6: Li fraciôn (o comunement Località)
Ògni comun l'è generalment dividid en Fraciôn, que end el parlar comun li se confond spess cond li Località. Questa division l'è miga płu política, ma aministrativa o religiosa. Se el comun el g'ha płussé de una fracion, al·hora el stess el gira entorn al Capolœg de comun (end el qual generalment se tròva el palaç del comun). Ògni fracion l'è usa a haveir-g una sòa parròquia e un sò campsant. Villa Carcina, el mé comun, l'è spartid en 5 fraciôn, Villa, Carcina, Pregn, Cogoç e Cailina. Mi vivi end la fracion de Cailina. Ah, un altra còsa: end li grande cità la fracion l'è assimilàbel al quartier, anca se questa la pœl vésser anca una division superior.

DIVISION 7: Contrade
La contrada l'è una division purament teòrica e colturala. La g'ha miga valor polític, ma nomà social e la gent l'è usa doperar la division en contrade per feste comunaîl o parroquiaîl. Pròpi perquè li contrade i è miga regolade del Stait, el sò nòm l'ha mai havid bisògn de vésser voltad en italian e donca li contrade solitament li mantén el nòm en lengua locala. La fracion de Cailina la g'ha tre contrade, que ògni ann li se sfida a una gara durant la festa parroquial de San Miquel Arcàngel (el 29 de Setembre). Li tre contrade i è: Dòss dei Aseîn, Głesa e Trafilerie, que li g'ha ogniduna un sò color (ross, blœ e błanc).