09 set 2016

Division italiana del territòri

Un "Bentornad" a tuts, car amic! Dòpo de parich mes ghe l'ho fada a trovar un pò de temp per podeir far un artícol nœv e ho chapad l'ocasion per spłegar a tuts i mé amic forester comè que la fonciona la qüestion de la division territoriala e política del mé país, l'Itàlia. Èco al·hora una bella "güida" en su comè que el nòst territòri l'è dividid, tant a livell polític, quant a livell pràtic e per far-l ve cuntarò tuta la division fina a rivar a la mea ca.

Per spłegar la division de l'Itàlia, prima de tut l'è important haveir-g sota œch tut el bell stival:

DIVISION 1: I confin stataî
Questa a sinistra l'è la forma del nòst Stait, end la sòa completeça. L'Itàlia l'è una penísola delimitada per tre bande del mar Mediterrani e per la banda encima de la cadena de li Alp. Pròpi su li Alp la confina cond França, Svíssera, Àustria e Slovénia.
L'Itàlia end la sòa integrità l'è formada d'una penísola e dò grande ísole principaî, płu una mucła de isolete spantegade essencialment dennanç de la còsta Toscana e entorn a la còsta Siciliana.
L'Itàlia la g'ha come capital la cità de Roma.


DIVISION 2: Li "Macroregion" e li "Region statístique"
La segonda division per grandeça l'è quella que l'è chamada "Division en Macroregion". Essencialment se sparteix el territòri en tre parts: el Nòrd (chamad anca "Setentrion"), el Centre e el Sud (chamad anca "Meridion"), ma insema gh'è anca una division en płu, que la sparteix el nòrd en dò zòne (Nòrd-Òvest e Nòrd-Est) e el destaca li Ísole del Sud peninsolar. Questa division, encœ, l'è sempre płu doperada per i càlcolî statístic, come per li elecion e per el mèteo. Per quella reson quí se chama "Division en Region statístique".



DIVISION 3: Li Region
La division en region l'è forsi la segonda płu importanta, ja que ògni region l'è dotada d'un "Consilh" que de spess el fa lej e decrets. Li è donca òrgany polític. En Itàlia li region i è 20, de li quaî 5 li è definide "Region a statut special": La Vall d'Aòsta, el Trentin-Sudtiròl, el Fríul-Venécia Júlia, la Sardegna e la Sicília. Entrà queste, el Trentin-Sudtiròl el representa un cas special, perquè en realtà politicament l'è dividid en dò province aütònome: Bolzan (anca chamad Sudtiròl) e Trent. Li aultre region "normale" li è: Piemont, Lombardia, Ligúria (nòrd-òvest), Vènet, Emília-Romagna (nòrd-est), Toscana, Marque, Ómbria, Laci, Abruç (centre), Molise, Polha (o Pulha, en lengua lombarda), Basilicata, Campània e Calàbria (sud). Ògni region la g'ha una capital, que l'è generalment la cità płu importanta. End l'ordenament italian la capital de region la se chama "capoluogo di regione" (capolœg de region, o semplicement capolœg).

DIVISION 4: Li Province
El concet de provinça (o província) l'è important. Ògni region l'è dividida en province que li càmbia de númer segond la region. De un pò d'any el govern italian l'ha decidid de cambiar-g nòm a li province de li grande cità e el g'ha dad el nòm de "Cità metropolitana" per l'aulta densità dei sò territòri. La Lombardia l'è la region italiana cond płu province, que i è: Varés, Com, Lec, Sondri, Milan, Monça e Briança, Pavia, Lòd (per el blòc occidental), Bèrghem, Bressa, Cremona e Màntoa (per el blòc oriental). La cità metropolitana de Milan l'è anca el capolœg de region de la Lombardia. Ògni provinça la g'ha un sò Capolœg de provinça, valadir el comun que ghe da el nòm. La provinça l'è un òrgan polític.


DIVISION 5: I Comun
Ògni provinça l'è spartida en "Comun", que i chapa pòc territòri e perçò i è sempre tants. La provinça de Bressa la g'ha come capolœg de provinça el Comun de Bressa, que l'è el płu popolad e el chapa tuta la cità urbana de Bressa. La provinça de Bressa la g'ha 205 comun. Ocasionalment i comun d'una provinça i è categorizads segond division colturale, geogràfique o stratégique. La provinça de Bressa l'è per exempi spartida en 6 grop: Vall Camònica, Vall Trompła, Vall Sàbia, Françacurta, Cità e Bassa. Mi vivi end el comun de Villa Carcina, end la division de la Vall Trompła. I comun i è òrgany polític.


DIVISION 6: Li fracion (o comunement Località)
Ògni comun l'è generalment dividid en Fracion, que end el parlar comun li se confond spess cond li Località. Questa division l'è płu política, ma aministrativa o religiosa. Se el comun el g'ha płu de una fracion, al·hora el stess el gira entorn al Capolœg de comun (end el qual generalment se tròva el palaç del comun). Ògni fracion l'è usa a haveir-g una sòa parròquia e un sò campsant. Villa Carcina, el mé comun, l'è spartid en 5 fracion, Villa, Carcina, Pregn, Cogoç e Cailina, ma el g'ha 4 cłese perquè la fracion de Pregn l'è en realtà quasi tuta agrícola e la g'ha nomà un centiner de habitants. Mi vivi end la fracion de Cailina. Ah, un aultra còsa: end li grande cità la fracion l'è assimilàbel al quartier, anca se questa la pœl vésser anca una division superior.

DIVISION 7: Contrade
La contrada l'è una division purament teòrica e colturala. La g'ha mia valor polític, ma nomà social e la gent l'è usa doperar la division en contrade per feste comunaî o parroquiaî. Pròpi perquè li contrade i è mia regolade del Stait, el sò nòm l'ha mai havid bisògn de vésser voltad en italian e donca li contrade solitament li mantén el nòm en lengua locala. La fracion de Cailina la g'ha tre contrade, que ògni ann li se sfida a una gara durant la festa parroquial de San Miquel Arcàngel (el 29 de Setembre). Li tre contrade i è: Dòss dei Aseny, Cłesa e Trafilerie, que li g'ha ogniduna un sò color (ross, blœ e błanc).