06 feb 2017

Tòc tòc... la LoReS la chapa el plural metafonétic

Bentrovaîd câr amîc!!! L'è passad un bell pò de temp, ma són finalment tornad. En realtà g'havivi en ment de far un par d'artícoîl, ma ho preferid lassar star perquè far còse tant per far-li l'è mai un bell mester. Encœ però són quí perquè g'ho de presentar-v un mega ajornament en sul sistema ortogràfic LoReS, que prest publicarò comè PDF, per quant a que vedeir deî pluraîl que, come saviv, en lombard i representa una bella gata de pelar jò. La novità l'è sèmplix: l'è stad inxubid el plural metafonétic.

L'è jamò un pò que són dre a pensar que la question deî pluraîl lombaîrd l'è tròp complicada e la g'ha bisògn de un pò d'orden. Vuna de li ròbe que li m'è sempre płaxide, ma mai fina en fond, l'è la "S" ideogràfica que mi doperavi dòpo de li T e de li D finale per specificar el son [ʧ]. Lí però miga sempre l'era perfeta, perquè ho notad súbit comè que en realtà el real plural metafonétic lombard el saltava sempre fœra. E donca ho pensad: «bon, ghe meti una bella "i" endepertut e són a pòst!». Purtròp però la "i" metida en mez a paròle la dà un'idea gràfica sbalhada e la pòrta a vésser prononçada anca end li paròle endovè que ormai la se prononça płu. Al·hora ho pensad de mèter una "î", que ja doperavi come "i final que la se prononça miga [e] end el blòc oriental" e que ho pensad de far diventar el plural mascolin en general. E donca èco a voaltre li nœve régole per el plural lombard, compagnade d'una ràpida lista de exempî.

PLURAL METAFONÉTIC PER I TERMEÎN MASCOLÎN:
Tute li paròle mascoline, quand que i è al plural, li chapa una "î" súbit dòpo l'última vocal, cond l'eccecion de li vocaîl finaîl que li vén rempłaçade de la "î" medema e de li paròle que li finéss cond L, que li chapa comè terminacion la fòrmula ÎL. En tuît i altrê câs, la Î la va a "modificar" la prononça de li vocaîl a li quaîl l'è tacada o, end i cas de terminacion D, T, N, NN, GN anca quella de queste consonaînt. Atencion: la manera de "modificar" la prononça l'è streitament ligada al concet de localism: ògni dialet el següe li sòe forme. Cond l'exclusion de li paròle cond terminacion D, T, L, N, NN e GN, generalment la "Î" la pœl vésser anca miga scrivida, ma en quell cas el circomfless el g'haverà de vésser metid sora la vocal płussé a destra de la paròla. Pràticament, donca, i pluraîl en lombard i g'ha, quasi sempre, dò possíbeîl forme de scritura.

Quí de sota ve presenti deî exempî de pluraîl gràfîc mascolîn.

Problema > Problemâ (occ.) e Problemî (or.)
Furb > Fuîrb o Fûrb,
Sac > Saîc o Sâc (la AÎ/Â la cłapa la pronóncia [ɛ] en taînt territòrî),
Vegł > Veîgł o Vêgł (la EÎ/Ê la cłapa la pronóncia [i] en taînt territòrî),
Lombard > Lombaîrd (la Î la condiciona la ~[t] final e la la fa diventar [ʧ] en taînt territòrî, ma gh'è anca la possíbel transformacion de AÎ en [ɛ]),
Frase o Fras > FrasîFraîs o Frâs (el final ~[e] l'è miga genuïn del lombard, taînt dialeît i le fa mud, ídem al plural),
Tomf > Toîmf o Tômf,
Borg > Boîrg o Bôrg,
Compagn > Compaîgn o Compâgn,
Territòri > Territòrî,
Maj > Maîj o Mâj,
Sol > Soîl (la L l'è muda en quasi tuît i dialeît, en altrê l'è muda la Î),
Cancell > Canceîl,
Fum > Fuîm o Fûm,
American > Americaîn o Americân (la ÎN en paròle tronque l'è sorda end i dialeît orientaîl),
Pann > Paînn (la ÎNN l'è quasi end pertut prononciada [ɲ] o [in]),
Asen > Aseîn (la ÎN en paròle płane la diventa [ɲ] o [in] end i dialeît orientaîl),
Picenn > Piceînn,
Cossin > Cossîn (end un quałc dialeît occidentaîl la ÎN tònica la diventa [t]),
Foto > Foto (el plural de li abreviaciôn en ~O el resta invariad),
Bravo > Bravî (el plural deî italianîsm en ~O l'è ~Î, prononciad [i] o [e]),
Còrp > Còîrp o Còrp,
Mar > Maîr o Mâr,
Carr > Caîrr o Cârr,
Altre > Altrê (per el mascolin!),
Meis > Meîs,
Ross > Roîss o Rôss,
Brut > Bruît (la Î la condiciona la ~[t] final e la la fa diventar [ʧ] en taînt territòrî),
Menú > Menú,
Nœv > Nœîv o Nœ̂v o Noêv,
Pax > Paîx o Pâx,
Mez > Meîz o Mêz.

Se recòrda que en taînt câs la Î del plural l'è muda e, al dí d'encœ, la g'ha płu un valor metafonétic.

PLURAL PER I TERMEÎN FEMENÎN:
Li régole base per el plural deî termeîn femenîn li è invariade respet a la precedent version del LoReS. Essencialment se càmbia la ~A final come ~E. Per quelle paròle femenine que li finéss miga per ~A, li régole i è l'istesse que per i termeîn mascolîn.

Quí un par de exempî:

Casa > Case (la ~E l'è muda end î dialeît occidentaîl e [i] end el grop set. e lmo-eml),
Sed > Seîd (la Î la condiciona la ~[t] final e la la fa diventar [ʧ] en taînt territòrî),
Sal > Saîl (la L l'è muda en quasi tuît i dialeît, en altrê l'è muda la Î),
Fam > Faîm o Fâm,
Sòmn > Sòîmn,
Torr > Toîrr o Tôrr.