06 feb 2017

Tòc tòc... la LoReS la chapa el plural metafonétic

Bentrovaîd caîr amiîc!!! L'è passad un bell pò de temp, ma són finalment tornad. En realtà g'havivi en ment de far un pér d'artícołî, ma ho preferid lassar star perquè far còse tant per far-li l'è mai un bell mester. Encœ però són quí perquè g'ho de presentar-v un mega ajornament en sul sistema ortogràfic LoReS, que prest publicarò come PDF, per quant a que vedeir deî plurałî que, come saviv, en lombard i representa una bella gata de pelar jò. La novità l'è sèmplix: l'è stad inxubid el plural metafonétic.

L'è jamò un pò que són dre a pensar que la qüestion deî plurałî lombaîrd l'è tròp complicada e la g'ha bisògn de un pò d'orden. Vuna de li ròbe que li m'è sempre płaxide, ma mai fina en fond, l'è la "S" ideogràfica que mi doperavi dòpo de li T e de li D finale per specificar el son [ʧ]. Lí però miga sempre l'era perfeta, perquè ho notad súbit comè que en realtà el real plural metafonétic lombard el saltava sempre fœra. E donca ho pensad: «bon, ghe meti una bella "i" endepertut e són a pòst!». Purtròp però la "i" metida en mez a paròle la da un'idea gràfica sbalhada e la pòrta a vésser prononçada anca end li paròle endovè que ormai la se prononça płu. Al·hora ho pensad de mèter una "î", que ja doperavi come "i final que la se prononça miga [e] end el blòc oriental" e que ho pensad de far diventar el plural mascolin en general. E donca èco a voaltre li nœve régole per el plural lombard, compagnade d'una ràpida d'exempî.

PLURAL METAFONÉTIC PER Î TERMEÎN MASCOLIÎN:
Tute li paròle mascoline, fœra que quelle que li finéss cond ~RE, quand que li è al plural, li chapa una "î" súbit dòpo l'última vocal, cond l'eccecion de li vocałî finałî que li vén rempłaçade de la "î" medema (torna, fœra que ~RE final) e de li paròle que li finéss cond L, que li chapa come terminacion la fòrmula ŁÎ. En tuît i altre cas, la Î la va a "modificar" la prononça de li vocałî a li qual l'è tacada o, end i cas de terminacion D, T, N, NN, GN anca quella de queste consonaînt. Atencion: la manera de "modificar" la prononça l'è streitament ligada al concet de localism: ògni dialet el següe li sòe forme.

Quí de sota ve presenti exempî de plurałî gràfiîc mascoliîn. L'è important regordar que la Î metafonética la se scriv anca se la se prononça miga płu.

Problema > Problemî (prononçad ~[ma] al blòc occidental e ~[mi] al blòc oriental),
Furb > Fuîrb,
Sac > Saîc (la AÎ la chapa una prononça [ɛ] en taînt territòrî),
Vech > Veîch (la EÎ la chapa una prononça [i] en taînt territòrî),
Lombard > Lombaîrd (la Î la condiciona la ~[t] final e la la fa diventar [ʧ] en taînt territòrî),
Frase > Frasî (el final ~[e] l'è miga genuïn del lombard, taînt dialeît i le fa mud, ídem al plural),
Tonf > Toînf,
Borg > Boîrg,
Compagn > Compaîgn,
Territòri > Territòrî,
Maj > Maîj,
Sol > Sołî (la Ł l'è muda en quasi tuît i dialeît, en altre l'è muda la Î),
Cancell > Cancełî,
Fum > Fuîm,
American > Americaîn (la ÎN en paròle tronque l'è sorda end î dialeît orientałî),
Pann > Paînn (la ÎNN l'è quasi end pertut prononçada [ɲ] o [in]),
Asen > Aseîn (la ÎN en paròle płane la diventa [ɲ] o [in] end î dialeît orientałî),
Picenn > Piceînn,
Cossin > Cossiîn (end un quaîłc dialeît occidentałî la ÎN la diventa [t]),
Foto > Foto (el plural de li abreviacion en ~O el resta invariad),
Bravo > Bravî (el plural deî italianism en ~O l'è ~Î, prononçad [i] o [e]),
Còrp > Còîrp,
Mar > Maîr,
Carr > Caîrr,
Altre > Altre (el resta invariad!),
Mes > Meîs,
Mess > Meîss,
Brut > Bruît (la Î la condiciona la ~[t] final e la la fa diventar [ʧ] en taînt territòrî),
Menú > Menú (el resta invariad!),
Nœv > Nœîv,
Pax > Paîx,
Mez > Meîz.

Se regòrda que en taînt caîs la Î del plural l'è muda e, al dí d'encœ, la g'ha płu un valor metafonétic.

PLURAL PER I TERMEÎN FEMENIÎN:
Li régole base per el plural deî termeîn femeniîn li è invariade respet a la precedent version del LoReS. Essencialment se càmbia la ~A final come ~E. Per quelle paròle femenine que li finéss miga per ~A, li régole li è l'istesse que per i termeîn mascolin.

Quí un pér d'exempî:

Casa > Case (la ~E l'è muda end î dialeît occidentałî e [i] end el grop set. e lmo-eml),
Sed > Seîd (la Î la condiciona la ~[t] final e la la fa diventar [ʧ] en taînt territòrî),
Sal > Sałî (la Ł l'è muda en quasi tuît i dialeît, en altre l'è muda la Î),
Fam > Faîm,
Sòmn > Sòîmn;
Torr > Toîrr.