24 set 2017

Spagna vs. Catalogna: el destin de li lengue

La notícia qe la Catalogna l'ha cominçad el process per domandar l'independença da la Spagna l'è ormai en su la boca de tut el mond. Dòpo quell qe l'è dré a succéder, però, la comunità autònoma de Catalogna la rischa gròss, perqè a la fin de la galleria ghe poderess anca ésser la fin de l'Estatut d'Autonomia de la region e, donca, la possíbel fin de l'oficialità del catalan e de l'aranés end el territòri.

La notícia qe la Catalogna l'ha cominçad el process per domandar l'independença da la Spagna l'è ormai en su la boca de tut el mond. La reson principala d'una incí massiva amplificacion de la notícia l'è qe l'organizacion del referèndum consultiv qe l'haveress portad el govern catalan a decíder se andar ennanç o fermar-s cond el process independentista e qe 'l saress teoricament organizad per el dí 1ᵐ de Otobre de quest ann, l'è stada blocada dal govern de Spagna cond la scusa qe l'è una votacion contrària a la constitucion spagnœla, qe la definéss el stat come "únic e indivisíbel". El govern de la Generalitat, governad dal president Carles Puigdemont, l'ha però decidid qe quest "referèndum d'autodeterminació", incí i le cłama, el pœl miga ésser blocad perqè l'è el pòpol catalan e nomà lu qe 'l pœl decíder del sò destin e donca l'ha segutad a organizar-l. End l'última setmana l'è perçò scłopad un ver e pròpi braç de ferr entrà el govern de Barcellona e quell de Madrid, qe però l'è borlad súbit en aciôn al límit de la legalità e de la civiltà.

Quell qe taînt (ma miga segur i membrê de la Generalitat) i par desmentigar-s l'è qe gh'è una lej nacional spagnœla qe la permet al govern central de "scancellar" l'autonomia (e donca el sò Statut) de qualsevœl comunità autònoma, end i câs de evident perícol per l'unità del regn. E stiv queît qe Mariano Rajoy, el president spagnœl, l'è ja bella pront a mèter-la sul tàvol come última spłàgia per protèger i confîn nacionaîl. Ma, en quella eventualità, qè succederess-l a li lêj catalane e soratut a la oficialità de la lengua catalana?

Partom del principi: la Spagna l'è un país płutòst glotòfob. El basti considerar qe la popolacion de bén 11 regiôn su 17 l'è totalment monolingue castigłan, mentre qe de li regiôn qe li resta, nomà dò li g'ha polítiqe linguístiqe de bon eficâç per la promocion del bilinguism. Són dré a parlar dei Paîs Bâsc e, oviament, de la Catalogna. Entrà li regiôn catalanòfone de Spagna (i è tre: Catalogna, Comunità Valençana e Ísole Baleâr), la Catalogna l'è l'única qe, al de là de salvaguardar la lengua catalana a livell polític, l'ha da sempre fad aciôn per promœver-la. E l'è l'única endovè qe la lengua l'è realment doperada. El basti pensar qe un McDonald's a Barcellona l'è obligad a haveir-g el menú scrivid en catalan, vun a Valença nò. Quest perqè la comunità catalana la g'ha fòrta consapevoleça de la pròpia coltura e de li pròpie lengue. E digui "lengue" al plural perqè en catalan l'exist un trilinguism en tut el territòri: anca se la lengua aranesa, val a dir la varietà de la lengua occitana parlada end la Vall d'Aran, l'è parlada nomà end una picenna vall, la gòd de tutela e oficialità en tut el territòri catalan. Teoricament, donca, un aranés el g'ha tut el dirit de parlar aranés anca end el centre de Barcellona. Ma questa consciença linguística l'è tipicament catalana. Gnanca la Comunità Valençana, qe la g'ha enfinamai una sòa acadèmia qe la régola l'us del catalan end el territòri valençan (çoè l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, AVL) e la se pòsta donca miga al stàndard global de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) de Barcellona, la g'ha realment a cœr la lengua incí tant. Figuriv-es el rest del regn, endovè qe gh'è a malapena consciença qe gh'è de li altre lengue al de là del spagnœl.
La lengua catalana, anca fòrsi per rexôn polítiqe, l'è un pò «nemiga» storicament del castigłan. L'è płutòst fàcil imaginar-s qe, sença el supòrt del govern e de li instituciôn catalane, la saress en balia d'un govern centralista qe l'è sempre stad decłaradament contrari a la sòa oficialità. O per lo meno a la sòa equiparacion cond el castigłan.

Donca qè succederà-l? Come se ved end l'imagen (oportunament voltada en lombard da mi), som dennanç a do possíbeîl percôrs: l'independença de la Catalogna o la sòa nòn-independença qe, l'è fàcil imaginar-s, la se realizarà cond la fin de la sòa autonomia. D'una banda donca g'hom un nœv Stait en forma de República qe, come qe 'l se pœl lèger qui, el daress privilegi al catalan, sença però tirar-n via la co-oficialità cond el spagnœl; de l'altra g'haverèssem la fin de l'autonomia catalana, la sopression de la Generalitat e de l'Estatut D'Autonomia, qe segond mi la representaress una ocasion dolça fess per el govern de la Moncloa de "mèter el point" finalment a la «cuestión catalana». L'è anca vera qe, essend el catalan oficial miga nomà en Catalogna, fòrsi end una quałc forma el restaress oficial, ma l'è anca vera qe l'è el govern de Barcellona qe 'l finància quasi la totalità de li aciôn polítiqe e scientífiqe de promocion linguística e sença supòrt polític fòrsi gnanca l'Institut d'Estudis Catalans el poderess soravíver end un regn fortement centralista e monolingue come quell de Spagna. El basti véder end li comunità autònome bilingue de Galícia, de li Ísole Baleâr o de Valença, endovè qe gh'è pòca consciença linguística anca a livell polític.

Me despłax dir-l, però considerada tuta quella menada qui, mi vedi el referèndum del 1ᵐ de Otobre come "Catalan Si - Catalan Nò", come "Bilinguism Si - Bilinguism Nò", come "Dirît Linguístîc Si - Dirît Linguístîc Nò". E se pròpi g'ho de votar...

Voaltrê qè en pensiv? Scriví'l qui de sota e fi'm saveir. :)