Onomàstica lombarda: lêj e costûm per i nòm en lombard

G'hiv mai pensad de dar-g al vòst figłœl un nòm end la vòsta lengua local, magari el lombard? E ve siv mai domandaîd quaîl pœd-le ésser le traduciôn en lombard deî nòm płussé comûn italiân o forestêr? Se g'hiv pensad, magari ve sariv jamò informaîd anca su quella qe l'è la situacion legal a propòsit deî nòm pròpî qe se pœl dar a una persona end el nòst país. Ma cercom de nar cond orden. G'ho intencion de spłegar-v un pò quella qe l'è la posicion de la lej del nòst stat en quell àmbit quí e de dar-v una lista deî nòm płussé comûn en Itàlia voltaîd en lombard.

Partom dal principi: qui cerniss-el comè se g'ha de comportar-s quand qe g'hom de dar un nòm al nòst figłœl apena nascid? La respòsta l'è svelta: gh'è una lej italiana, reformada al principi del nœv millenni, qe la stabiliss comè se g'ha de agir quand qe gh'è de dar un nòm ex-novo a vergun. L'è la lej 396 del 3 de novembre del 2000, comunement conoscida come lej 396/2000, qe la parla deî "aît de nasciment". I tri artícoîl importaînt qe i parla del nòm i è queîst:

Artícol 34 — Límît per la atribucion del nòm

1. L'è prohibid dar-g al scłet l'istess nòm del padre an'mò viv, d'un fradell o d'una sorella an'mò vîv, un cognòm comè nòm, nòm ridícoîl o vergognôs.

2. I nòm forestêr [miga en lengua italiana, ndr] qe i vén daîd ai scłeît cond citadinança italiana i g'ha de vésser scrivîd cond le lètere de l'alfabet latin, cond l'extension a le lètere: J, K, X, Y, W e, endovè qe l'è possíbel, anca cond i sêgn diacrítîc pròpî de l'alfabet de la lengua d'origen del nòm.

3. Ai figłœîl qe i g'ha miga i genitôr conoscîd se pœl miga dar-g nòm o cognòm qe i faghi pensar a l'origen natural, o cognòm de importança stòrica o qe i pertén a famigłe particolarment conoscide end el lœg endovè qe l'at de nasciment l'è formad.

4. Se qi qe 'l decłara el vœl dar al scłet un nòm en violacion del diviet stabilid end el còmma 1 o en violacion de le indicaciôn del còmma 2, l'oficial de stat civil el ghe dà un avertiment en sul diviet, e, se qui qe 'l decłara el seguta end la sòa determinacion, el recev la decłaracion, el forma l'at de nasciment e, informand qi qe 'l decłara, ne dà súbit notícia al procurador de la República per el promoviment del judici de retificacion.

Artícol 35 — Nòm

1. El nòm dad al scłet el g'ha de correspónder al gèner e el pœl ésser compòst da vun o płussé elemeînt onomàstîc, anca separaîd, per un màssim de tri. En quest últim cas, tuît i elemeînt del prenòm i g'haverà de vésser reportaîd end i estraît e end i certificaîd relassaîd da l'oficial de stat civil e da l'oficial de l'anàgrafe.

Artícol 36 — Indicaciôn en sul nòm

1. Qi qe gh'è stad dad al sò nàscer, prima de la entrada en acion del present regolament, un nòm compòst da płussé elemeînt, anca se separaîd entrà de lôr, el pœl decłarar per scrivid a l'oficial de stat civil del lœg nedal l'exata indicacion cond la qual, en línia cond la volontà del decłarant, o a l'usaj fad, i g'ha de vésser transcrivîd i elemeînt del sò pròpi nòm end i extraît per sunt e end i certificaîd relassaîd dai oficiaîl de stat civil e de anàgrafe.

Gh'è de precisar qe l'oficial de Stait el pœl miga refudar-s de transcríver el nòm cernid da qui qe 'l ghe n'ha potestà. El pœl limitar-s, comè scrivid end el còmma 4 de l'artícol 34, a dar avertiment del possíbel diviet e eventualment a procéder cond una notífica al procurador de la República. El sarà pœ un procediment judiciari a decíder la valença o meno del nòm catad fœra.

Comè podiv véder, gh'è miga un specífic diviet de doperar nòm d'origen forestera [miga en italian, ndr]. L'única limitacion qe la lej la dà l'è en su l'us de le lètere: en línia de màssima se pœl miga doperar caràtêr d'un alfabet diferent da quell latîn. Però una possíbel interpretacion de la lej la poderess far pesar anca el fait qe, en mancança d'un alfabet "oficial" (reconoscid!) per una lengua, el saress teoricament prohibid servir-s de diacrítîc particolâr, pròpi perqè miga contemplaîd da l'alfabet de la lengua d'origen del nòm.

Per l'us deî nòm end una de le nòste lengue locaîl miga reconoscide, donca, se pœl pensar qe la limitacion principal la g'habi a qe far cond i diacrítîc. Considerad però qe el nòm en lengua local l'è quasi mai dad e qe, end i aînn, el s'è mai presentad nissun cas de "problemàtica" en quest àmbit, purtròp podom apena "imaginar". Segur l'è qe la lej la dis miga cłarament que l'è prohibid e donca... En płu, come se pœl lèger end un artícol de La Repubblica, el par qe end i aînn l'è capitad qe un quaîl forestêr, end el desideri de integrar-s i se saghi fad cambiar el nòm e i n'habi cłapad vun en piemontés.

Ma come fom a cernir el just nòm en lengua lombarda per i nòîst figłœîl? E soratut, quaîl è-i i nòm en lombard? Disom qe, come el succed en tute le lengue del mond, solitament i nòm płussé comûn i è nòm d'origen mitològica, religiosa o legendària, voltaîd ai vari idiòmî. Quest el vœl dir que, anca el lombard el poderess "adatar" un nòm latin, greg o sànscrit, per dir.

Quí de sota ve lassi dò liste, una per i nòm de mascł e l'altra per i nòm de fomna: tute e dò le fa véder la classífica deî 30 nòm italiân płussé comûn en Itàlia segond nomix.it, cond un pò de altrê nòm miga classificaîd:

NÒM DE MASCŁ:

1. Francesco — Francesc
Etim.: latin franciscus, "del pòpol franc"

2. Alessandro — Lissandre
Etim.: greg aléxein + andros, "protetor deî hòmeîn"

3. Mattia — Matia
Etim.: latin Matthias > ebràic Mattityahu > mathat + Yah, "regal de Yaveh"

4. Lorenzo — Lorenç, Laorenç
Etim.: latin laurus, "làor", o laurentium, "de la cità de Laurentum"

5. Leonardo — Leonard
Etim.: longobard Leonhard > leon + hard, "leon corajós"

6. Andrea — Andrea, André
Etim.: greg andros, "hòm"

7. Gabriele, Gabriel — Gabrïel
Etim.: ebràic Geber'el, "heròe de Deo"

8. Matteo — Mateo, Maté
Etim.: latin Matthæus > ebràic Mattityahu > mathat + Yah, "regal de Yaveh"

9. Tommaso — Tomàs, Tòmas
Etim.: latin Thomas > aramàic Taóma, "jumell"

10. Riccardo — Ricard, Riçard
Etim.: germànic Richard > ric + hard, "dòmini fòrt"; per la forma Riçard, francés Richart.

11. Davide — Dàvid, David
Etim.: ebràic Dawid, "amad"

12. Giuseppe — Josep, Bepi
Etim.: latin Ioseph > ebràic Yosef, da Yasaph, "Yaveh l'aumentarà"

13. Edoardo — Edoard
Etim.: anglosasson Eadweard > ead + werd, "guardian de la riqeça"

14. Antonio — Antòni
Etim.: latin Antonius, "de la gens Antonia"

15. Federico — Federic
Etim.: germànic Frithurik > frid + ric, "re de la pax"

16. Giovanni — Joann, Janni
Etim.: latin Joannes > ebràic Yochanan > Yah + chanan, "Yaveh misericordiós"

17. Marco — Marc
Etim.: latin Marcus > Marticus, "consacrad al deo Mart"

18. Diego — Diac, Díac
Etim.: spagnœl Diego > Yago > latin Iacobus > ebràic Ya'aqov, "Yaveh el protej"

19. Samuele — Samüel
Etim.: ebràic Shemu'el, "el nòm de Deo"

20. Pietro — Pedre, Pero
Etim.: greg Petros, "preda"

21. Christian, Cristiano — Cristian
Etim.: latin cristianus, "qe 'l pertén a Crist"

22. Nicolò — Nicolò
Etim.: latin Nicolaus > greg Nikòlaos > nìke + leòs, "vitòria del pòpol"

22-a. Nicola — Nicòla, Nicolàs

Etim.: latin Nicolaus > greg Nikòlaos > nìke + leòs, "vitòria del pòpol"

23. Luca — Luca, Luc
Etim.: latin Lucas > Lucanus, "qe 'l vén da la Lucània"

23-a. Lucio — Luç, Luci

Etim.: latin Lucius > Lux, "lux"

24. Simone — Simon
Etim.: ebràic Shim'on, "Lu el scolta"

25. Filippo — Filip
Etim.: greg Philippos > philos + hippos ,"amís deî cavaîl"

26. Alessio — Aléss, Aléssi
Etim.: latin Alexius > greg Aléxios > aléxein, "protetor"

27. Raffaele, Raffaello — Rafael

Etim.: ebràic Rafa'el, "guarid da Deo"

28. Michele — Miqel
Etim.: ebràic Mikha'el, "qi l'è comè Deo"

29. Emanuele — Manüel
Etim.: ebràic Immanu'el, "Deo l'è cond noaltrê"

30. Jacopo — Jacòb, Jàcob

Etim.: latin Iacobus > ebràic Ya'aqov, "Yaveh el protej"

30-a. Giacomo — Jàcom

Etim.: latin Iacomus > ebràic Ya'aqov, "Yaveh el protej"

31. Giorgio — Jòrj

Etim.: latin Georgius > greg Geôrgios, "messer, malghés"

32. Luigi — Loís, Loïc

Etim.: francés antig Looïs > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famós en guerra"

32-a. Ludovico — Lodoïc

Etim.: latin Ludovicus > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famós en guerra"

32-b. Aloisio, Alvise — Aloís

Etim.: latin Aloysius > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famós en guerra"

33. Carlo — Carl (storicament prononciad "Càrel")

Etim.: germànic Karl > carl, "hòm, mascł, marid, fòrt"

34. Daniele, Daniel — Daniel

Etim.: ebràic Daniyy'el > dan + i + El, "Deo l'è el mé júdex"

35. Paolo — Pàol, Pòl

Etim.: latin paulus, "picenn, pòc"

36. Stefano — Stéfan

Etim.: greg Stephanos, "corona"

37. Goffredo, Gotifredo — Gofred, Gotifré

Etim.: germànic Godafrid > got + fridu, "pax de Deo"

38. Enrico — Enric

Etim.: germànic Heimrich > heim + ric, "padron de casa"

38-a. Enzo — Enz

Etim.: germànic Heinz > Heimrich > heim + ric, "padron de casa"

39. Roberto — Robert

Etim.: germànic Hrodebert > hrod + beraht, "glòria famosa"

40. Alberto, Adalberto — Albert

Etim.: germànic Adalbert > adal + beraht, "famosa nobiltà"

NÒM DE FOMNA:

1. Sofia — Sofia
Etim.: greg sophia, "savieça"

2. Aurora — Auròra
Etim.: latin aurōra, "auròra"

3. Giulia — Júlia
Etim.: latin Julia o Iulia, "de la gens Iulia", fòrsi > Jovilios, "consacrad a Jòve"

4. Giorgia — Jòrja
Etim.: latin Georgia > greg Geôrgios, "messer, malghés"

5. Alice — Alís, Aliç
Etim.: francés antig Aliz > Adelais (çoè Adelàide), "nòbil"

6. Martina — Martina
Etim.: latin Martinus, "dedicad al deo Mart"

7. Emma — Emma, Erma
Etim.: germànic ermen (total, universal)

8. Greta — Greta
Etim.: latin Margarita > greg antic margarites, "perla"

8-a. Margherita — Margherita
Etim.: latin Margarita > greg antic margarites, "perla"

9. Chiara — Cłara
Etim.: latin clara, "cłara"

10. Anna — Anna
Etim.: ebràic Channah, "favor, gràcia"

11. Sara — Sara
Etim.: ebràic Sarah, "principessa"

12. Ginevra — Ginevra, Genífar
Etim.: gallés Gwenhwyfar > gwen + hwyfar, "błanc quiet"

13. Gaia — Gaia
Etim.: greg Gaia (nòm de la dea de la Terra)

14. Beatrice — Beatrix
Etim.: latin Beatrix > Beatricem, "lé qe la pòrta beatituden")

15. Noemi — Noemi, Naomi
Etim.: ebràic Nō'omî > no'am, "dolceça"

16. Francesca — Francesca
Etim.: latin francisca, "del pòpol franc"

17. Nicole, Nicoletta — Nicoleta
Etim.: latin Nicolaus > greg Nikòlaos > nìke + leòs, "vitòria del pòpol"

18. Alessia — Aléssia, Aléssa
Etim.: latin Alexia > Alexius > greg Aléxios > aléxein, "protetor"

19. Vittoria — Vitòria
Etim.: latin victoria, "vitòria"

20. Matilde — Matilda
Etim.: germànic Mahthildis > maht + hild, "fòrça en batagła"

21. Arianna — Arianna
Etim.: greg Ariàdne > ari + adnòs, "sacre fess"

22. Viola — Viòla, Viœla, Violeta
Etim.: greg ion, "viòla, fłor blœ scur"

23. Giada — Jada
Etim.: spagnœl ijada, "fłanc"

24. Rebecca — Rebeca
Etim.: ebràic Ribqah > raïx semítica r+b+q, "jontar, ligar"

25. Camilla — Camilla
Etim.: latin camilla > camillus, "jovenòt qe l'aida el sacerdòt durant i rituaîl"

26. Elena — Helene, Hèlena
Etim.: greg Helene, "tòrcha"

27. Elisa — Elisa
Etim.: greg Elisabet > ebràic Elisheva > El + sheva

27-a. Elisabetta — Elisabeta
Etim.: greg Elisabet > ebràic Elisheva > El + sheva

28. Bianca — Błanca
Etim.: latin blanca, "błanca"

29. Maria, Mia — Maria
Etim.: greg Marìa > ebràic Miryam > egician mr, "amor"

29-a. Miriam — Míriam
Etim.: greg Marìa > ebràic Miryam > egician mr, "amor"

30. Lucia — Lucia, Lúcia
Etim.: latin Lúcia > Lucius > lux, "lux"

31. Luisa — Loïsa, Loïca

Etim.: francés antig Looïse > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famós en guerra"

31-a. Ludovica — Lodoïca
Etim.: latin Ludovica > Ludovicus > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famós en guerra"

32. Stefania — Stefana

Etim.: greg Stephanos, "corona"

33. Erica — Èrica, Erica

Etim.: norrén Eiríkr > ei + rikr, "per sempre el padron"

34. Enrica — Enrica

Etim.: germànic Heimrich > heim + ric, "padron de casa"

35. Gabriella — Gabriela

Etim.: ebràic Geber'el, "l'heròe de Deo"

36. Giovanna — Joanna, Janna

Etim.: latin Joannes > ebràic Yochanan > Yah + chanan, "Yaveh misericordiós"

37. Raffaella — Raffaela

Etim.: ebràic Rafa'el, "guarid de Deo"

38. Eleonora — Leonòra
Etim.: francoprovençal Aliénor.

Dennanç a tuta quella bella ròba quí, gh'è de dir qe per una quałc strana rexon, encœ l'è an'mò inusual (per miga dir impossíbel) trovar qi qe ghe dà al sò scłet un nòm en lengua local. Fòrsi perqè d'una banda en s'è tuît usaîd a scoltar sempre i istêss nòm, fòrsi perqè vergun l'è convint qe se pœdi miga doperar un nòm miga italian o fòrsi l'è perqè la gent semplicement la vœl miga. Segur l'è qe se la gent la scominçass a doperar la lengua e i sò "costûm" sociaîl, fòrsi en Lombardia cominçarèssem a sentir płussé "Lissandre" e meno "Alessandro". Però, come qe disi sempre, anca un viaj de milla qilòmetrê el cominça cond un pass. E noaltrê, ativistî per la lengua, som dré a far-n ògne dí sempre płussé. E, són segur, el rivarà el dí endovè qe el mé vixin de ca el se cłamarà come que mi voleress cłamar-m: Miqel, enveci de foresterîsm come "Michael" (qe, per carità, l'è un gran bell, però dom... voliv mèter "Miqel"?).
L'important l'è saveir qe, almeno segond la lej, nissun el dis qe se pœl miga dar i nòm en "dialet".

PS: cambiar el nòm l'è tut un'altre par de mànighe. Qi qe 'l g'ha ambład un procediment per cambiar-s el nòm l'el sa, l'è miga fàcil e soratut sença una motivacion validíssima i te'l fa miga far.