30 apr 2018

El Lombard l'è jamò lengua d'Itàlia, almeno en teoria

La lengua lombarda l'è un idiòma parlad en Itàlia de piussé de 3 milliôn e mez de persone. Le prime fônt stòriqe en lombard i è datade 1200, ma la sciença linguística la stabiliss qe en realtà l'idiòma del "negot" l'è bén piussé vegg. L'existença istessa de la lengua l'è innegàbel, çò nonostant an'mò encœ el reconosciment legal e la legitimità del sò us i è oget de discussion. A mi, però, me piaxeress cercar de spiegar perqè, segond mi, el lombard l'è jamò reconoscid e tutelad almeno legalment, anca se el Staț el somiglia far finta de negot.
Donca, fom un ràpid rexonament ensema e cercom de ésser el piussé "obietîv" possíbel.

  1. La Constituçion italiana, a l'artícol 117, la stabiliss e la preved la lege regional, çoè quell particolar tipo de lege qe la g'ha miga valor naçional, ma qe l'è circoscrivida a la solla entità regional de la qual l'è promulgada. Segond la Constituçion, quell tipo de lege qí l'è gerarqicament equiparad a la lege nacional, ciamada "lege ordinària". Quest el vœl dir, donca, qe end un territòri regional le val — a l'istess mœd — sia le legî regionaî, sia le legî ordinàrie. Repeti, a l'istess mœd.
     
  2. La Region Lombardia, cond la L.R. 25/2016, la reconòsç la lengua Lombarda e la sò revitalizaçion, valorizaçion e difusion. Quest el vœl dir qe en Lombardia la lengua Lombarda e la lengua Italiana i è reconoscide en su l'istess pian geràrqic (la prima l'è reconoscida de una lege regional, la segonda de una lege ordinària). L'è un «dato di fatto».
     
  3. La definiçion de "minorança linguística", incí come la dix l'enciclopedia Treccani e de mi voltada en lombard l'è: «Per minorançe linguístiqe i se entend i grôp de popolaçion qe i parla una lengua materna diferenta de quella de una majorança: questa la se identífica normalment cond i parlânt qe i g'ha come lengua materna la lengua oficial del Staț end el qual i è citadîn». L'è, oviament, una definiçion linguística, miga política, anca perqè l'exist miga una lege italiana qe la definiss qè ròba l'è la "minorança linguística".
     
  4. L'è fœra de dubi qe la lege regional 25/2016 de la Lombardia l'è perfetament en línia cond la definiçion de "minorança linguística", perçò l'è de considerar-s integrativa, a livell regional, de la lege naçional 482/99. Anca perqè la Constituçion italiana, a l'artícol 6, la stabiliss qe la República la reconòsç e la tutela le minorançe linguístiqe gràçie a la promulgaçion de legî, sença però specificar-n altrê detâgl de qualsevœl gèner.
Per tût queî motîv qí, considerand l'impegn Constituçional al respet e a la salvaguàrdia de le minorançe linguístiqe, considerand el reconosciment regional de la lengua Lombarda come tal e considerand l'equiparaçion geràrqica de le legî regionaî a quelle naçionaî, se pœd stabilir qe de facto la República, per mez de la L.R. 25/2016, la reconòsç la lengua Lombarda come minorança linguística de la region Lombardia e la ne tutela l'us e la difusion en quell territòri cond l'istessa misura de le lengue mençionade end la lege 482/99. L'única diferença l'è qe la 25/2016 la g'ha valor regional (e donca el vœl dir qe fœra dei confîn regionaî l'è compagn qe la ghe fœss miga), mentre qe la 482/99 la g'ha valor naçional.

L'è per quell qe són sempre piussé convint qe l'Itàlia la g'haveress de ratificar in primis la Carta Europea de le Lengue Regionaî e Minoritàrie e pœ cambiar la lege naçional 482/99 per adeguar el pian jurídic naçional cond la realtà, anca en consideraçion de l'ordenament regional miga nomà de la Lombardia, ma anca de tute le altre regiôn. L'è una vergògna qe end el 2018 se g'hàbii an'mò de star qí a begar per una incongruença legislativa. L'è vergognós e anca un pò ridícol, considerand la posiçion de tute le entità linguístiqe e scientífiqe internaçionaî.

Voaltrê qè en pensiv?