2 mar 1978

Harry Potter en Lombard... èco i nòm de le case de Hogwarts

Harry Potter. Una de le saghe de librê e fîlm płussé famosa de tut el mond... forsi de la stòria. Scrivida de J.K. Rowling, la parla de un scłet, l'Harry Potter, qe el scopriss de ésser un strïon e qe 'l va a Hogwarts, una scœla de magia, per imparar l'art. En questa scœla i studeînt i se spartiss en quatre grôp, cłamaîd "case".
Ve siv mai domandaîd come i saress i nòm de le quatre case de Hogwarts voltaîd end la nòsta bella lengua lombarda? En tante lengue del mond e en taînt paîs solitament i nòm de Gryffindor, Slytherin, HufflepuffRavenclaw, incí come i nòm de taînt incantésîm o dei personâj de la série i càmbia miga, ma en paîs come la França e l'istessa Itàlia, come noaltrê savom bén, l'è us comun cambiar-i e adatar-i a la "coltura local". Vedom allora de capir qè vœl-i dir i nòm originaîl e vardom de trovar-g una traducion en lombard. Incí, per divertiment.

GRYFFINDOR - GRIFONDÒR
La prima casa l'è Gryffindor, segurament la płussé famosa perqè i protagonistî de la série, Harry Potter e i sò amîs, i ne fa part. El sò fondador l'è Godric Gryffindor (en lombard Gòdric Grifondòr), i sò du colôr i è el ross e jald, l'element natural a lé dedicad l'è el fœg (🔥) le sòe dò caraterístiqe principaîl i è el coraj e la nobiltà d'ànim. Oviament l'animal de questa casa l'è el grifon. El dormitòri de Gryffindor el se tròva end la "Torr de Gryffindor" e per entrar-g ocorr passar derré de la pòrta de la siora Grassa.
El sò nòm l'è un jœg de paròle facilment traduxíbel en lombard: Gryffindor el vœl dir "grifon d'òr". La traducion italiana, Grifondoro, l'è donca perfeta e la se dissegna sul nòm original inglés. En lombard se poderess cłamar tranquillament Grifondòr, prononciad [ɡɾifunˈdɔːɾ] o [ɡɾifonˈdoːɾ].

SLYTHERIN - BISSASLISSA
La segonda casa l'è Slytherin, famosa per el caràter fòrt e un pò malévol dei sò membrê. L'è la casa de tuît i catîv de la série, dal Voldemort al Draco Malfoy. El sò fondador l'è Salazar Slytherin (en lombard Baltazar Bissaslissa), i sò du colôr i è el verd e l'argent, l'element natural dedicad l'è l'aqua (🌊) e le sòe caraterístiqe principaîl i è l'ambicion, l'astúcia, l'intelligença e la determinacion. Gh'è miga bisògn de dir-l, l'animal de questa casa l'è la bisça. El dormitòri de Slytherin el se tròva end el "Soterrani de Slytherin" e per entrar-g se g'ha de passar per el mur de preda cond el dissegn de dò bisce.
El sò nòm l'è un jœg de paròle entrà sly (leteralment "súbdol, astut") e slithering (leteralment "slissant"). La traducion italiana, Serpeverde, en quell cas qui, l'è purament convencional perqè la regòrda płussé l'animal e el sò color enveci de l'astúcia e el slissar de la bisça. En lombard se poderess voltar come Bissaslissa, prononciad [bisɑˈzlisɑ], de "bisça" e "slissa".

HUFFLEPUFF - BOFAPOFA
La terça casa l'è quella qe end l'imaginari de tuît la g'ha l'imagen płussé "mata" de tute. E efetivament, el nòm inglés, el g'ha come obietiv pròpi el dar quell'idea qui. El sò fondador, o megł, la sòa fondadora, l'è Helga Hufflepuff (en lombard mi la cłamaressi Beta Bofapofa), i sò du colôr i è el jald e el negre, el sò element natural l'è la terra (⛰) e le sòe caraterístiqe principaîl i è la dedicion, la paciença, l'honestà, la tollerança e la gentileça. L'animal de Hufflepuff l'è el tass. El dormitòri de Hufflepuff el se tròva end la "Tana dei Hufflepuff" e se pœl entrar-g a travers de l'istess corredor de le coxine de Hogwarts, el basterà nomà bàter cond el just ritmo una de le bòte qe se tròva lí visin a la pòrta.
El sò nòm el vén de l'expression inglesa "to huff and to puff" (çoè "sbofar"), ma l'è desvilupad apositament per recłamar un concet de "tenreça" e de "pofosità". En italian questa casa l'è l'única qe la g'ha cambiad nòm entrà le dò versiôn diferente de traducion: la traducion stòrica la la cłama Tassorosso (e la domanda la vén spontània: perqè ross?), la traducion nœva la la cłama Tassofrasso. L'è evident qe se mantén l'idea de mèter end el nòm de la casa l'element animal. En lombard a mi me płas cłamar-la Bofapofa, cond un "bof" (de bofar) qe 'l se dopła per dar l'idea de far un pò el lòc. El se pronóncia [bufɑˈpufɑ] o [bofɑˈpofɑ].

RAVENCLAW - CÒRBASGRIF
La quarta casa l'è la mea preferida, anca perqè segond el sit Pottermore, l'è la "mea". La sòa fondadora l'è Rowena Ravenclaw (en lombard traduxíbel come Corlena Còrbasgrif), i sò du colôr i è el blœ e el bronz, el sò element l'è oviament l'ària (💨) e le caraterístiqe dei sò membrê i è la savieça, la creatività, l'originalità e l'ingegn. L'animal de Ravenclaw l'è oviament el còrv. El dormitòri de Ravenclaw l'è end la "Torr de Ravenclaw" e per entrar-g ocorr nar sú per una scala e respónder a la domanda qe el batàcol de bronz a forma d'àquila el te fa.
El sò nòm original l'è formad de l'union de raven (çoè "còrv") e claw (en inglés l'è "l'ongła dei animaîl", qe end un quai dialeît lombaîrd se cłama "sgrif"). En italian questa casa l'è cłamada Corvonero, nòm qe 'l mantén la régola animal+color típica de le altre case. En lombard se pœderess cłamar tranquillament Còrbasgrif, çoè l'union de corbat (forma dialetal de còrv) e sgrif, prononciad [ˈkɔɾbɑzɡɾif] o come se 'l fœss Corbasgrif, çoè [kuɾbɑˈzɡɾiːf].

Nessun commento:

Posta un commento