17 mar 2015

La torna in vita la lengua dei emozion

L'è principiad intorn al 1993 el viaj de l'Organizazion dei Nazion Unide per l'Educazion, la Scienza e la Cultura, l'UNESCO, per salvaguardar i lengue del mond in via d'estinzion. Un líber ciamad Unesco Red Book Report on Endangered Languages (el Líber-Report Ross in sui Lengue in Perícol de l'Unesco) l'ha catalogad tute i lengue minoritàrie de tut el mond e l'ha portad l'atenzion in su tute quelle cond un altíssim perícol d'estinzion.
Ind la sezion dedicada ai lengue europeë, i ènn staite elencade tute i principai lengue rejonai italiane, dividude per grads de «perícol». Sota la scrivuda "Lengue miga in perícol de estinzion" i ènn staite segnalade la lengua Vèneta e tute quelle del sud Itàlia, compagn del Siciliàn, del Toscàn o del Napoletàn-Calabrés (del qual i fan part anca i dialets de le rejon Pulia e Basilicata) che i necèssitan no de intervents cèler per la soa salvaguàrdia perchè, come l'ha dimostrad una recerca de Ethnologue faita ind i prim agn 2000, i ènn anc'mò parlade da tanta gent nonostant i ènn no recognossude ofiçalment dal Stat Italiàn. Ind la categoria "Lengue potenzialment in perícol de estinzion", i ènn staite inveci elencade i lengue rejonai, compagn del Piemontés, del Lígur, de l'Emiliàn e del Lombard, che i ènn adré a trovar un númer de parlants sèmper menor e che, segond l'Ethnologue, i moraràn de dènter de poche generazion. Sota la scrivuda "lengue in perícol d'estinzion", an pœl trovar i lengue compagn del Ladín e de tante dei microvariants de la lengua sarda seriament minaçade dei qual, l'Ethnologue, la stima la mort de dènter de poc agn.
La guerra per la salvaguàrdia de la lengua lombarda la g'ha sèmper hiit forts sostenidor in tuta la Lombardia, principalment esponents leterar, compagn del Délio Tessa (a l'anàgrafe italiana Delio Tessa), poeta nœvcentesc milanés, e el Giovànn Batista Melchiori (a l'anàgrafe italiana Giovanni Baitista Melchiori), scritor mantovàn, dal qual l'è nassud un dei pussé autorévoi dizionari setcentesc del dialet bressàn. Intra i sostenidor del lombard i gh'è anca la Simona Scuri, jornalista milanesa del Sole 24 Ore, e el Lissander Brasca, cantautor so compaesàn, che indel 2012 i hann principiad l'organizazion d'una série de convegn a cadenza mensil intregament in lengua lombarda. El fin principal de quei convegn chí l'è quell, come che al se lej ind i comunicats, de «respónder al precís invit de l'UNESCO a la salvaguàrdia, tutela e promozion dei lengue locai sul propi territori». Gràzie al patrocini del comun de Bussor (ind la provinça de Milàn), questa série de convegn l'ha tratad i pu desvariads argoments, da la moda a l'archeologia, da la Medixina ai piante, da la música ai pess. Ai convegn de la Scuri e del Brasca l'haa partecipad anca el Marc Tamburell (a l'anàgrafe italiana Marco Tamburelli), linguista del Pavés e atual professor de lengua a la Università de Bangor, indel Gàlles, che l'ha spiegad come el bilinguism al saríss important per la popolazion lombarda e come al saríss fàcil ambiar finalment un procèss d'insegnament de la lengua ind i scœle, presentand un líber scrivud dal Lissander e suportad da lu, indel qual i do i presentan la "Scriver Lombard", una forma de scritura lombarda che la tend a jontar insema tute i variants locai de la lengua lombarda.

Ind la foto, la locandina del pròssim convegn organizad per Martedí 31 de Marz 2015, indel qual la parteciparà la Ornella Fiorini, col títol "Una mimosa per ti".