1 apr 2015

Una mimosa per tute le fomne

Ier de sera hoo partecipad a la mè prima dei tante conferenze in lengua lombarda organizade da la jornalista Simona Scuri, de Il Sole 24 Ore, e dal cantaudor milanés Lissander Brasca, che ormai dal 2012, con cadenza quasi mensil, le se tegnen indel comun de Bussor (in italiàn Bussero), un comun del milanés, e che ogni mes i tratan d'un argoment diferent e dei pussé spantegads.
Per mè desfurtuna sont rivad tardi e sont nait via prest per via d'un quai mè impegn, donca pœdi miga far-v una "recension" in su tuta la conferenza, ma nomà in su la part a la qual hoo partecipad mi.
El dí 31 de Marz del 2015, hoo catad al vol l'ocasion de partecipar a la conferenza ciamada "Una mimosa per ti", ind la qual hoo podud scoltar dal viv la vox e la música de la sciora Ornella Fiorini, cantaudora de la provinça de Màntua, che ind l'incónter de ier l'era la reladora principala e che l'ha cantad i soe canzon inanz a un scherm indel qual le scorrevan i soe fotografie e i so quàder. Sont restad sbalordid a veder la naturalità de la sciora Ornella, che per mez dei so lavorar l'ha mostrad tuta l'essenza d'una vita úmil, ma ind l'istèss temp, rica de fàssin e de art. La sciora Fiorini l'ha fin de sèmper scrivud indel so dialet (el mantuàn) e l'ha dichiarad che ja a 6 agn l'haveva ambiad quella che pœ l'è deventada la soa carrera artística, faita de música, poesie, pitura e fotografia. Per mè sorpresa, a quell incónter lí l'ha partecipad un po' de gent. Pensavi che el "mond de la cultura lombarda" al fudèss un mond quasi elitari, del qual nissun al voleva far-n part, ma inveci hoo notad che l'è miga insí. La majoranza de le persone, però, l'era inlà dei 40-45 agn, me sarissi speitad de poder trovar un quai joven compagn de mi, ma sont rivad a la conclusion che, magari, la "colpa" la sia anca de la poca publicità de la qual quelle conferenze chí l'hann podud goder. Speri che quest al càmbiï, perchè l'è un gran pecad lassar morir quella cultura insí "personala" dei cantaudor lombards. E, in qualità de s·cet joven, soo ben che la "nœva generazion" l'è miga portada per quest tip de art, ma condun quai acorgiments sont segur che le cose le cambiaran. O per el men, el speri.
Rengràzie tuts i partecipants de la conferenza de ier, per haver-m dait la possibilità de passar del temp de qualità e indel specífic l'Ornella Fiorini, la Simona Scuri e el Lissander Brasca che i ènn staits i "padrín". De segur parteciparoo anca a la pròssima conferenza indel Maj.

Nessun commento:

Posta un commento