08 gen 2016

La fobia de li lengüe minoritàrie

L'è una cosa que pœl dar-s la passa un po' en sordina, ma l'è bella evidenta se la vardom cond la justa ogetività: li lengüe minoritàrie i è fess discriminade. Ja. A volte questa discriminacion la vén justificada d'una "forma de respet per la lengua principala", ma end la stra granda majorança dei cas l'è una balla, perquè el sò desvilup el cłapa la forma d'un pur e sèmplix despreci envers quelle que no i è "li noste lengüe".

En tuts i país del mond gh'è sempre płu d'una lengua parlada ativament de la popolacion. En tants país, però, de lengüe oficialy ghe n'è nomà vuna. L'è el cas de l'Itàlia, que a livell nacional la reconosç nomà l'italian, l'è el cas de la França, que la reconosç nomà el francés, l'è el cas dei tants país de l'Amèrica Latina que i vœl miga reconóscer tute li lengüe autòctone. La rexon principala, forsi, l'è que la diversità lingüística la tén destacada una part de popolacion d'un'aultra. E quest el manda en błœm quell que l'è el sentiment d'unità d'un stat que, magari, el fa ja fadiga a mantegnir-s unid. Èco alhora que l'è propi en quely cas quí que se prefereix reconóscer nomà una lengua e tègner scondude tute li aultre. Incí tuts i è obligads a parlar-n nomà vuna e se sa... la lengua l'è una colla fortíssima, que la jonta insema li persone. Ma fin a quí nissun problema, o melł el gh'è, ma l'è un aultre discors. L'è una qüestion płu volte portada enanç de li comunità lingüístique de tut el mond e l'è anca la principala rexon de l'existença de quest istess blog: el portar enanç una lengua que l'è stada per any lèteralment "odiada" de la gent e del stat italian.

El problema que volł levar encœ l'è però un aultre: no l'è el reconosciment oficial d'una lengua, ma l'odi efetiv per la lengua. Quell odi que tuts i cłama "respet per la lengua nacionala". Ja, perquè mi són el prim que ormai el sent quella frase quí so mia quante volte a la setimana. "Parla miga catalan cond mi, parla'm en castilłan, perquè som en Spagna e g'hom de parlar spagnœl!", "Mi respeti el catalan, ma mi volł parlar en spagnœl, sedenò el deventa discriminacion al contrari!", "Hey, te sét en Itàlia... parla italian!", "El lombard no l'è una lengua oficial! Parla l'italian que l'è melł!"... e poderessi segutar. Què suced-el, però? È-la debon una forma de respet per la lengua nacionala? O an'mò, parlar la lengua minoritària vœl-el debon dir desminuïr la lengua nacionala? L'è possible que, enveci, l'è una pura e sèmplix forma de fobia per quella que l'è la lengua minoritària? Fom dei exempłi, que dixiv?

Quan que són andad a la festa per l'independença catalana, el setembre passad, me s'eri recomandad de doperar nomà la lengua catalana. Durant i mé passads viaj a Barcelona havivi mai havud problemy a parlar castilłan, anci, considerad que l'era la lengua que mi parlavi melł, per mi parlar-la l'era la cosa milłor. Questa volta però s'eri decís a far un po' de pràtica cond el catalan. En fin dei cunts, qual lœg milłor de Barcelona per doperar el catalan!? Ma ja apena rivad a l'aeroport del Prat ho vist que la situacion la seress stada fess diferenta de comè que me speitavi prima de partir. Me dirigi al taxista cond un bell e educad «Bona tarda!» (Bon dopodisnar) e lu el me respond «Buenas tardes!», en spagnœl. «Va ben — pensi — magari lu el parla miga catalan!» e de fait pœ ho descovert que l'era argentin e que el catalan el fava fadiga a parlar-l e 'l preferiva parlar spagnœl. Lassom pèrder el fait que el me somelła strano que vun que 'l lavora en Catalunya el parli miga catalan, ma va ben. Rivi al mé hostal e me dirigi al camerer cond un aultre bell e educad «Bon dia, sóc en Michael Dallera, he reservat una habitació a través de la web!» (Bonjorn, són el Michael Dallera e ho prenotad una càmera del sit web) e lu el me respond «Buenas, un momento y vuelvo!» (Chao, un moment e torni), an'mò en spagnœl. Bœh. Forsi l'ha dait per automàtic que mi fœss spagnœl e per educacion l'ha pensad que l'haveressi entendid melł en castilłan. Dài, magari le l'ha fait en bona fed. La scena płu vergognosa però l'ho patida el dí dopo de la diada, quan que ho pensad de andar a manjar cond i mé amic de la compagnia end la famosa Cerveceria 100 Montaditos. Lí, miga nomà me són sentid respònder en spagnœl, nonostant havivi doperad el catalan per ordenar, ma adiritura me són sentid lèteralment "corregir". Quan que 'l scior el m'ha cłamad per andar a retirar i panin, mi g'ho educadament dit «Moltes gràcies» e lu, cond una arrogança mai vista a Barcelona, el m'ha respondid «No, no se dice así: se dice Muchas Gracias!» (No, se dix miga incí: se dix Muchas Gracias). Ve resparmiï la mea scenada, que l'è melł.
«Questa l'è "defesa" de la lengua spagnœla o l'è odi per el catalan?». L'è stada la domanda que me són fait quella istessa sera e per comprovar una mea tesi, el dí dopo, ho pensad de andar al Burger King en banda ai 100 Montaditos e de ordenar en lengua italiana. «Se i spagnœly i g'ha incí a cœr la soa lengua, magari, se mi ghe parli en italian lor i me responderà en spagnœl... — ho pensad — en fin dei cunts, el catalan e el spagnœl i è tants compagny quant el spagnœl e l'italian!». Endovinev cosa l'è success? La scłeta, la camerera, un po' embarassada, la me dix end un italian miga tant bell «Scusa, yo no parlo italiano! Do you speak english?». Mi, lí, ho capid. No... no 'l se trata de amor per el spagnœl, de sentiment nacionalista e de respet lingüístic... questa l'è vera e pròpia fobia del catalan. Mi que parli en catalan representi un problema, ma miga perquè parli miga spagnœl, no no... mi són un problema perquè parli catalan. A Barcelona, la capital de la Catalogna, se pœl parlar donca tranqüillament spagnœl, inglés e, me par, anca l'italian. E 'l va tut ben. Ma el catalan no. Perquè el catalan l'è una lengua minoritària e 'l va miga ben parlar-la, gné se l'è lengua oficial e reconosçuda, come en Catalunya.

Per spostar-s enveci en Lombardia, ve cunti questa stòria. Mi me són registrad su d'un sit web de encontre on-line paricł temp fa. Un sit un po' come Badoo, ghe l'hiv present? Come tuts i sits de quella tipologia, gh'è bisogn de insubir un po' de imageny, de impostar un scutœm, de specificar un po' i nosts "detalł", come l'altessa, el pes etc e pœ gh'è anca la possibilità de scríver una picinina biografia. Perquè ve digui quest? Adess ghe rivi. Considerand que la mea posicion GPS en sul sit la càmbia cond el mé spostar-m, propi prima de andar a Barcelona, havivi cambiad la descricion e l'havivi scrivuda en spagnœl, incí que là li persone li haveress podud lèger tut en spagnœl. Èco, la mea stupidità e la mea memòria squifosa li m'ha portad a tègner el prefil en spagnœl per paricłe setimane anca quan que s'eri tornad a Bressa. En quelle setimane lí nissun, ma propi nissun, el m'ha mai dit negot. L'è stad un dí que vergun el m'ha scrivud «Ma te sét spagnœl? Comè te pàrlet ben italian!» e lí ho capid que havivi gnan'mò cambiad la lengua de la descricion. Cosa que ho fait súbit dopo. Płu o meno dò setimane fa, però, ho pensad de mèter la descricion en lengua lombarda. Incí, per cambiar un po' e per "doperar" un po' la mea lengua. Per i prim 20 minuts l'ho scrivud en dopła lengua lombard-italian, ma pœ la part en italian l'ho tirada via. Ve juri, en dò setimane ho recevud 8 messaj de gent que la me insultava per el fait que scrivivi en lombard e mia en italian. Vergun el m'ha cłapad per milanés e 'l m'ha scrivud «ma encula't, milanés de figa!», vergun aultre el m'ha insultad dixend que s'eri un «stúpid "leghista" de merda» e que g'havivi de far-m squifi de sol, aultra gent la m'ha dit «varda que som en Itàlia, parla italian, stronz!». Ensoma, en dò setimane me són sentid cłamar stúpid, ignorant, milanés de figa, leghista e quant aultre. Ma perquè nissun el m'ha mai dit negot quan que g'havivi el prefil en spagnœl? Anci, considerad que en tants i m'ha fait i compliments e i m'ha dit que se g'havess miga scrivud en fond que l'era lombard i g'haveress pensad que 'l fœss spagnœl, perquè alhora tut quest odi per el lombard? L'è una cosa que capeixi propi miga.

Parlar lombard no 'l vœl dir odiar l'italian. Mi odiï miga l'italian. Perquè voaultre enveci odiev el lombard?