08 mar 2016

Cors de Lombard (LoReS), leccion 4: I pronòm e i clític

Bentrovads, car amix, a la quarta leccion per imparar la lengua lombarda segond el sistema ortogràfic clamad "LoReS". Haviv fad l'exercici en fond a la leccion precedenta? Era-l fàcil? Dom, a la fin la qüestion dei pluraly l'è un pòc complicada, ma gnanca incí tant.
Encœ inveci parlarom dei pronòm personaly, dei pronòm oget e dativ e soratut dei clític pronominaly que en lengua lombarda i è essencialy per la justa formacion de li coniugacion verbale.
I pronòm personaly en lengua lombarda, generalment, i va dré a l'istessa distincion singolar-plural de li lengüe romance, cond la diferença que el desvilup l'è mia precís en tuts i territori lombardòfony. Anca el lombard el g'ha 3 "persone" al singolar e 3 al plural. Quell que 'l càmbia a livell dialetal l'è el pronòm noaultre, que en quasi tut el blòc occidental el diventa nun o noy (quest end el grup nòrd-occidental) e pœ el pronòm de la terça persona plurala, que 'l càmbia end el grup nòrd-oriental (per efet de la lengua vèneta), endovè que 'l diventa él/ela enveci de lu/lé.
Vedom adess i pronòm personaly:

PRONÒM PERSONALY
SingolarPlural
1ª persona


mi (mi, me)noaultre (*)
nun (nyn, nym, ny)
noy (noj, nuj, no)
2ª persona

ti (ti, te)voaultre (*)
voy (voj, vuj, vo)
3ª persona
(stàndard)

3ª persona
(n-oriental)
lu (ly, lu, lyj)
lé (leː, le)

él (el, ɛl, al)
ela (éla, ɛ́la, ála)
lor (luɾ, loɾ)
lore (lúɾe, lóɾe, lúɾ, lóɾ)

ely (ej, ɛj)
ele (éle, ɛ́le)

*la pronúncia de noaultre e voaultre l'è debon complessa e l'è difícil de representar end una tabellina. La se forma de l'union de no e vo (pronunciad no, nu, ni, vo, vu, vi) cond el termen aultre (pronunciad áltɛɾ, áltaɾ, áltɾo, áltɾu, áltɾi, óltɛr, óltaɾ, óltɾo, óltɾu, óltɾi, ótɛɾ, ótaɾ...). Li forme plu comune i è nuóltaɾ e vióltaɾ (occ.) & nótɛɾ e vótɛɾ (or.).

Enveci adess vedom la tabella dedicada ai clític pronominaly. Que roba è-i? Essencialment un clític pronominal l'è el pronòm personal oget ("qui? cosa?") doperad come forma proclítica al verb coniugad. End li lengüe gallo-itàlique e en general del nord Itàlia, de fad, la coniugacion d'un verb la pœl vésser preceduda d'un pronòm relativ al soget, fin a resultar anca repetitiv. Quest proclític l'è aleatòri end li coniugacion a la persona 1 e 5, l'è obligatòri end li coniugacion a la persona 2 e 3, entant que l'è obligatòri end la coniugacion a la persona 4 e 6 nomà quand que la forma coniugada l'è "impersonal", çoè precisa a la coniugacion a la persona 3. Per exempli, l'italian tu canti l'è voltad al lombard come ti te càntet, que segond la régola l'è voltable endré a l'italian come tu canti te (te stesso). La ròba l'è compagna per exempli a la terça persona, que en italian l'è lui canta, ma en lombard lu el canta, voltable torna a l'italian come lui canta lui (se stesso). Ma guardom ben la tabellina.

CLÍTIC PRONOMINALY
Plena
Pòvera
Elidida
òblig
mi
a (a)
-
-
no
ti
te (te, ta)
et (et, at)
t'
lu
le (le, la)
el (el, al)
l'
la (la)
al (al)
l'
noy
ne (ne, na)
en (en, an)
n'
depend
voy
a (a)
-
-
no
lor

i (i, j)
ai (a, aj, i)
-
-
-
-
depend
no
lore

li (le, li, i, j)
ai (a, aj, i)
-
-
-
-
depend
no

El pronòm clític de la prima e de la qüinta persona l'è no obligatòri e anci, generalment l'è doperad nomà end i territori nòrd del blòc occidental (a volte l'è doperad anca denanç a aultre clític, come lu a l'è enveci de lu l'è).
L'è inveci aleatòri l'us del clític denanç a la coniugacion a la quarta o a la sexta persona e generalment l'è doperad nomà se questa forma coniugada l'è compagna a la forma a la terça persona. Per exempli, l'italian noi giochiamo el pœl vésser coniugad come noaultre jugom (típic de tuta la region) o noaultre en juga (típic del bergamasc e d'un qualc lœg del sondrïés e tixinés), o an'mò l'italian loro cantano el pœl vésser coniugad come lor (ai) canten (típic del blòc occidental) o lor i canta (típic del blòc oriental).
Oviament la forma elidida la se dopera denanç a verb que i cominça per vocal (un exempli clar l'è el verb vésser: l'è, de le + è).

Adess enveci una tabella completa de clític oget e dativ.

PRONÒM OGET E DATIV
Plena
Pòvera
Elidida
Reduxida
mi, a mi
me (me, ma)
em (em)
m'
'm
ti, a ti
te (te, ta)
et (et, at)
t'
't
lu
le (le, la)
el (el, al)
l'
'l
la (la)
al (al)
l'
-la
noy, a noy


ne (ne, na)
me (me, ma)
ghe (ɡe, ɡa) *
en (en, an)
em (em, am)
eg (eɡ, aɡ) *
n'
m'
g' (o gh') *
'n
'm
'g *
voy, a voy
ve (ve, va)
ev (ev, av)
v'
'v
lor
ie (je, ja, i)**
-
-
'i / -i
lore
lie (je, ja, le, li, i)**
-
-
-li
se
se (se, sa)
es (es, as)
s'
's
ne
ne (ne, na)
en (en, an)
n'
'n
a lu, a lé
ghe (ɡe, ɡa)
eg (eɡ, aɡ)
g' (o gh')
'g
a lor, a lore
ghe (ɡe, ɡa)
eg (eɡ, aɡ)
g' (o gh')
'g

Una precisacion importanta, prima de far dei exempli: la forma plena l'è quella que en lengua lombarda l'è plu comuna. La forma pòvera l'è presenta en lengua lombarda nomà end li parlade del grop lombardo-emilian (província de Màntoa e Cremona) e a caràter local end una qualc parlada dei dialets del nòrd. Considerada la fòrta neutralizacion de tute li lètere e, praticament en tut l'àmbit lombardòfon, l'è fàcil que i clític le e la (ma anca el e al) i se sconfondi e donca en quasi tuta la parlada l'è nascid el costum de doperar quasi sempre nomà la forma pòvera de le (çoè el) e la forma plena de la (quasi mai al). Anca el clític ne referid a noaultre l'è de spess doperad nomà cond la forma pòvera (en), per sconfónder-l mia cond el clític partitiv (ne). End li aultre lengüe del contínum, come el piemontés, enveci l'us de la forma pòvera l'è fess plu comun come anca l'us dei clític le e al.

Un'aultra cosa la g'ha a que far cond el riflessiv: forme come "preòcupa't!" (del verb preocupar-s) o "veder-m" (del verb veder-s) end un qualc zone, come a la cità de Milan, li pœl diventar riflessive clapand el clític se inveci de quell pronominal, insí de diventar "preòcupa's" o "veder-s".

* la forma ghe per noaultre l'è nomà a caràter local. La doveress vésser sempre evitada.

**end un qualc territori, la pronúncia de ie e lie la diventa precisa ai clític soget (i e li), per exempli end el dialet bressan de la plana.


Adess fom un po' d'exempli cond l'italian e cond el catalan:
Italian

Io vado
Tu vai
Egli/Lui va
Ella/Lei va
Noi andiamo
Voi andate
Essi/Loro vanno
Esse/Loro vanno

Io ti vedo
Io lo vedo
Io la vedo
Io ci vedo
Io vi vedo
Io li vedo
Io le vedo

Io mi vedo
Tu ti vedi
Egli/Lui si vede
Ella/Lei si vede
Noi ci vediamo
Voi vi vedete
Essi/Loro si vedono
Esse/Loro si vedono

Io mi compro
Io ti compro
Io gli compro
Io le compro
Io ci compro
Io vi compro
Io compro loro [m]
Io compro loro [f]

Tu glielo compri (gli/lo)
Lui gliela compra (gli/la)
Io glieli compro (gli/li)
Tu gliele compri (gli/le)
Lui lo compra a loro
Lui la compra a loro
Tu li compri a loro
Loro le comprano a loro
Catalan

Jo vaig
Tu vas
Ell va
Ella va
Nosaltres anem
Vosaltres aneu
Ells van
Elles van

Jo et veig
Jo el veig
Jo la veig
Jo ens veig
Jo us veig
Jo els veig
Jo les veig

Jo em veig
Tu et veus
Ell es veu
Ella es veu
Nosaltres ens veiem
Vosaltres us veieu
Ells es veuen
Elles es veuen

Jo em compro
Jo et compro
Jo li compro (a ell)
Jo li compro (a ella)
Jo ens compro
Jo us compro
Jo els compro (a ell)
Jo els compro (a ella)

Tu l'hi compres (li/el)
Ell la hi compra (li/la)
Jo els hi compro (li/els)
Tu les hi compres (li/les)
Ell els el compra (els/el)
Ell els la compra (els/la)
Tu els els compres (els/els)
Ells els les compren (els/les)
Lombard

Mi (a) vo
Ti te vet
Lu el va
la va
Noaultre andom / en va
Voaultre (a) andev
Lor (ai) van / i va
Lore (ai) van / li va

Mi te vedi
Mi el vedi
Mi la vedi
Mi en vedi
Mi ve vedi
Mi ie vedi
Mi lie vedi

Mi me (se) vedi
Ti te se vèdet
Lu el se ved
la se ved
Noaultre se vedom / en se ved
Voaultre ve (se) vediv
Lor (aise veden / i se ved
Lore (aise veden / li se ved

Mi me (se) crompi
Mi te crompi
Mi ghe crompi (a lu)
Mi ghe crompi (a lé)
Mi en (se) crompi
Mi ve crompi
Mi ghe crompi (a lor)
Mi ghe crompi (a lore)

Ti te ghe'l crómpet (ghe/el)
Lu el ghe la crompa (ghe/la)
Mi ghe ie crompi (ghe/ie)
Ti te ghe lie crómpet (ghe/lie)
Lu el ghe'l crompa (ghe/el)
Lu el ghe la crompa (ghe/la)
Ti te ghe ie crómpet (ghe/ie)
Lor (ai) ghe lie crompen (ghe/lie)
Èco. Encœ hom finalment vist comè que i è i clític e i pronòm. Speri de vésser stad plutost clar. La pròssima volta parlarom de agetiv! A prest :)