27 feb 2016

Cors de Lombard (LoReS), leccion 3: I pluraly

Bentornads al cors de lombard segond el sistema ortogràfic LoReS. Encœ vederom un argoment plutost complicad end la nosta lengua, çoè la formacion dei pluraly. L'è un casin, el plural, perquè gh'è mia una forma generala, gne en àmbit fonétic, gne en àmbit gràfic. Ma vedom end el detalh comè que el funciona el nost idiòma.
La lengua lombarda la desvilupa storicament el sò plural cond un mecanism de diftong plutost compless. Quest el provocava principalment un cambi vocàlic entrà la forma singolar e quella plurala (plural metafonétic), que però encœ l'è restad nomà end un qualc dialets occidentaly o alpin. La pluralizacion del XXI sècol l'è plu complicada (o melh, l'è plu irregolar) e la se realiza en manera diferenta a segonda de come la fineix una paròla e de quale vocaly gh'è en última posicion. Vedom una bella lista de comè que i se compòrta i termeny e fom un po' de exempli.

Se la paròla la fineix per A e l'è mascolina, el plural el se forma cambiand la A cond una Y. Questa l'è una convencion doperada per mostrar i du diferents valor fonétic que questa forma la clapa end el contínum: end el blòc occidental, la Y la mantén el valor singolar (donca [a] o [ɑ]), end el blòc oriental la diventa [i] per l'influss de la lengua vèneta e/o italiana. Un exempli l'è problema: occ. [pɾubléma], or. [pɾobléma]; problemy: occ. [pɾubléma], or. [pɾoblémi].

Se la paròla la fineix per A e l'è femenina, el plural el se forma cambiand la A cond una E. Quest grafema el clapa tre diferente pronunce: el blòc occidental el realiza un grafema mud [Ø], el blòc oriental el dopera el fonema [e], ma i dialets setentrionaly e lombardo-emilian i dopera el fonema [i]. Per exempli la paròla stella: occ. e or. [stɛ́la]; stelle: occ. [stɛl], or. [stɛ́le], set. e l-emil. [stɛ́li].

Se la paròla la fineix per B, per C o per Ç, encœ gh'è praticament nissun cambi end la version plurala.

Se la paròla la fineix per una D, la LoReS la jonta súbit dòpo una S per convencion e el digrama <DS> el se compòrta en do manere diferente end i du blòc: el blòc occidental el lassa la S muda e el pronunça la paròla precisa al singolar, el blòc oriental enveci el realiza el son de la africada, [tʃ], o se la parola dòpo la cominça per consonant, el jonta una [j] súbit dopo l'última vocal. Per exempli mond: occ. e or. [mont]; monds, occ. [mont] (rarament [montʃ]), or. [montʃ] o [mojnt].

L'è difícil trovar paròle lombarde que li fineix per E, però en quely pòc cas la LoReS la càmbia la lètera cond una Y que pœ la vén pronunçada [i]. Per exempli fase (forma incorreta de fas): occ. [fáze] o [fáza], or. [fáze]; fasy: occ. e or. [fázi].

El plural de BLE l'è BEY.

El plural de RE l'è invariad.

Se la paròla la fineix per F, per G, per I e per J, encœ la ved nissun cambi a la forma plurala.

Se la paròla la fineix per L o per LL, la LoRes la càmbia queste do forme cond una Y, que la se pœl pronunciar en manere diferente a segonda dei dialets. L'è de regordar que end i dialets occidentaly una L sola en fin de paròla la perd el son, donca anca la forma plurala la g'ha nissun son. En general però quand que la parola l'è tronca (l'accent el borla su l'última síllaba), la Y la se realiza en manera generala come [j] (o [i]). Per exempli bell: occ. e or. [bɛl]; bey: occ. e or. [bɛj] (o rarament [bij]). Quand que la parola l'è plana o sdrúçola (l'accent el borla su d'una qualsevœl síllaba que la sagui mia l'última), enveci la Y l'è usa a vésser pronunciada [l] end i dialets del blòc occidental, ma [j] o [li] end i dialets orientaly. Quest el succed anca end i dialets setentrionaly. Per exempli àngel: occ. [ándʒel] o [ándʒul], or. [ándʒɛl]; àngey: occ. [ándʒel] o [ándʒul], or. [ándʒɛj].

Se la paròla la fineix per Ł o M, encœ la g'ha nissun cambi al plural.

Se la paròla la fineix per AN, ÉNIN, ON, ŒN o UN (en paròle tronque), encœ gh'è nissun cambi.  L'è important sotalinear una particolarità: un pòc de dialets del blòc occidental i transforma la <in> singolar end una <it>. Per exempli a Bienad i dix cusin [kyzɛ́n] e cusit [kyzít]. Questa forma irregolar del plural, però, la se g'ha de scríver mia.

Se la paròla la fineix per AN, EN, IN, ON, ŒN o UN (en paròle plane o sdrúçole), la LoReS la jonta súbit dòpo una Y perquè i dialets del blòc oriental i palataliza la N. I dialets del blòc occidental i càmbia mia, però. Per exempli asen: occ. [ázan], or. [ázɛn]; aseny: occ. [ázan], or. [ázɛɲ] o [ázɛjɲ].

Se la paròla però la fineix per NN, quest digrama el càmbia cond NY e la palatalizacion la se ved anca end i territori del blòc occidental (fœra que i dialets a cavall entrà Com, Lec e Monça). Per exempli ann: occ. e or. [an]; any: occ. e or. [aɲ] o [ajɲ]. Vergune volte la <NY> la clapa un son italianizad en [ni].

Anca se la paròla la fineix en RN la vén jontada una Y dòpo, per l'istessa rexon de prima: i dialets del blòc oriental i pronúncia la RN come una <REN> e donca la paròla la vén palatalizada. Enveci i dialets del grop central i pronúncia la RN come una <RNO> e donca i càmbia la O per una [i]. Per exempli forn: occ. [foɾn], [fuɾn], [fóɾnu] o [fúɾnu], or. [fúɾɛn] o [fúɾan]; forny: occ. [foɾn], [fuɾn], [fóɾni] o [fúɾni], oc. [fúɾɛɲ], [fúɾɛjɲ], [fúɾaɲ] o [fúɾajɲ].

Generalment li paròle que li fineix per O li è italianism (o foresterism). En quel cas quí la forma plurala plu comuna l'è [i], scrivida come en italian, però quest el succed mia end li forme abreviade, come "foto" (de "fotografia"), nonostant end un qualc dialets anca queste forme li càmbia en [i]. Per exempli bravo: occ. [bɾaf], occ. e or. [bɾávo] o [bɾáo]; bravi: occ. [bɾaf], occ. e or. [bɾávi] o [bɾaj] (ma anca [bɾáe] end el blòc oriental).

Se la paròla la fineix per Œ, P, R e S, encœ gh'è nissun cambi al plural.

La paròla que fineix per T la se compòrta end l'istessa manera que la finiss per D. La LoReS la jonta una S per convencion, que la crea una africada [tʃ]. Gh'è de dir que en quell cas quí, l'è de spess comuna anca end el bloc occidental. Per exempłi mòrt: occ. e or. [mɔɾt] o [moɾt]; mòrts: occ. [mɔɾt] o [moɾt], or. [mɔɾtʃ] o [moɾtʃ].

Se la paròla la fineix per U, V, X, Y o Z, gh'è nissun cambi, encœ.

...

Al·hora?! Difícil, eh? Un pit sí, dom! Per questa volta ve lassi un "còmpit", un exercici que poderiv far quand que voliv. L'è sempli: g'hiv nomà de scríver li forme pluraly de quests nom:

Màquina, Çavata, Porcell, Gat, Can, Pann, Fonj, Just, Peiten, Padrin.


Per veder tute li leccion en sul Lombard, guardev la seccion dedicada end el menú en banda.