Benvegnids. D'encœ el cominça su La Vox Lombarda un cors ràpid per imparar la lengua lombarda que, a travers del sistema gràfic de quest sit, el tentarà de far capir a voaultre leitor quella que l'è la struitura tant generala quant locala del nòst idioma preferid.
L'idea l'è nascida quand que un schet, l'aultre dí, el m'ha fad notar que nonostant ho fornid el libre en pdf en su la mea scritura, la LoReS, que podiv lèger e descargar de quí, ho mia splegad come la fonciona la lengua lombarda e, en particolar, come doperar quell istess sistema gràfic quí. D'adess, donca, ve presentaró un pòc de leccion fàcily fess que li ve poderà far capir melh la mea lengua e magari li ve darà el just colpetin per far-v cominçar a doperar-la anca voaultre.
Quest cors el tentarà de dar una vision generala de la lengua, cercand de mantegnir-s su d'una forma gràfica e/o fonética que li sagui el plu "stàndard" (perdoné'm el termen) possible e cercand de doperar paròle e caraterístique comune en tut l'àmbit lombardòfon. Per far quell lavorar quí me serveró anca de li transcricion fonétique dei termeny, insí que voaultre poderiv capir mia nomà la morfologia de li parole, ma anca li soe pronunce realy. Haviv capid?! Siv pronts?! Dài, al·hora, cominçom!
LA LECCION D'ENCŒ:
La leccion d'encœ l'è vuna de li plu sèmplix de tute e la representa la bas per cominçar a scríver e parlar lombard: parli dei artícoly. Come tute li lengüe romance, anca el lombard el fa diferença entrà artícoly mascolin e artícoly femenin, entrà artícoly singolar e artícoly pluraly, entrà artícoly definids e artícoly indefinids. Quí de sota la tabellina: en negret gh'è i artícoly, en corsiv gh'è la soa pronúncia.
| ARTÍCOLY DEFINIDS | ||
| Mascolin | Femenin | |
| Singolar | el (el, ɛl, al) ol (ol, ul, or, ur) | la (la, ra) |
| Pluraly | i (i, j) | li (i, li, le, al) |
| ARTÍCOLY INDEFINIDS | ||
| Mascolin | Femenin | |
| Singolar | un (un, yn, on, øn, en, ɛn) | una (úna, ýna, óna, ǿna, éna, ɛ́na) |
| Pluraly | dei (dɛj, dej, diː, dij) | deli (dɛ́li, dɛ́le, dɛj, diː, dij) |
Come podiv veder, l'àmbit fonétic dei artícoly l'è tant complicad. Per quell el s'è tentad de dar un orden, o melh una convencion, a quella que l'è la soa scritura. L'è important notar que i artícoly pluraly del femenin i è diferents de quely pluraly del mascolin, anca se end la plupart de la parlada lombarda i è precís. Per convencion de la LoReS, però, se prefereix scríver-i diferents insí de lassar una major comprensibelità del text per tuts.
L'us de l'artícol OL enveci de EL l'è limitad a la geografia. La soa distribucion l'è plutost contegnida: podom trovar l'artícol EL end i territòri de la plana, insema al Canton Tesin, ai territòri del Canton dei Grison, a la província de Noara, de Sondri e de Trent. L'artícol OL l'è inveci típic dei territòri prealpin, come la província de Varés, de Lec, de Com, de Monça e de la Briança, del VCO, de tut Bèrgom e de la part montanera de Bressa (fœra que l'extrema Vall Camònica setentrionala). Come se pœl veder, donca, l'us de EL l'è majoritari.
Èco. Encœ hom vist i artícoly. A la pròssima leccion! Adeo!
PS: Ve regordi que poderiv trovar tute li leccion de La Vox Lombarda squiçand l'etiqueta #corsdelombard que trovev anca quí sota.
Nessun commento:
Posta un commento