14 feb 2016

La vox sença vox

Encœ ve volł cuntar la stòria d'un gnaro bressan que un dí, quand que l'è andaid a visitar València, el g'ha descovert la bellessa del bilingüism e una volta tornad a casa el s'è rencorgid de l'existença de la soa lengua e el g'ha cominçad un percors de crèscita personala en quell àmbit lí... finaquè el g'ha capid que la lengua l'è una cosa que nomà i "poderós" i pœl tratar. Li persone normaly, i ver "parlants", i val negot. Meno de zero. Sciore e scior, questa l'è la stòria de come la "diplomocracia" la g'ha copad un sogn.
Questa l'è la stòria d'un scłet que 'l se cłama Michael Dallera e l'è nascid end el 1993 end la província de Bressa. L'è sempre crescid end l'istess lœg, un comun medi-grand de l'hinterland urban cłamad Villa Carcina, un poquet a nord de la cità, apena ai pè de la famosa Vall Trompła, que la g'ha daid i nedaly entrà i tants anca a la granda indústria Beretta, vuna de li emprese prodotore de armament militari płu famose end el mond. Quest gnaro l'è sempre staid come tuts i aultre scłets de la soa età, magari un po' płu solitari, un po' płu serrad en sè medem, ma sempre płutost normal. Come tants de la soa zona, anca lu el g'haviva i genitor que i parlava quell que l'era cłamad de tuts el «dialet». El g'haviva persone, en casa, que li parlava sempre en quella "lengua" que el Michael el g'haviva imparad a capir ben, ma que 'l parlava miga. L'era comun, end la zona de Villa Carcina e de Concés (l'istess Concés endovè que l'è nascid el papa Pàol VI), trovar gent que anca per strada la parlava el «dialet», enfinamai end i bar o al supermercad. Ma l'era però una roba płutost isolada. E 'l se sentiva. A la fin la lengua que te sentívet de płu l'era sempre l'italian. Ma l'era normal, l'era la lengua "justa". Anca a scœla. E i era rebellots se te doperàvet anca nomà una parola que la fœss dialetal. Forsi perquè quasi tute li maestre li era del sud Itàlia e quest "strano" dialet li le capiva miga.
El Michael però el tentava, ogni tant, de doperar-l. El saviva miga perquè, ma l'era una cosa que ghe płaxiva, que lu el vediva come curiosa. Però tute li volte que i sò genitor i le sentiva, i ghe'l permetiva miga. I ghe dixiva "Parla miga dialet, parla italian!" e lu, magari cond el sens de colpa, el se metiva a post. Ma el segutava a miga capir el perquè li persone del sud Itàlia, tante volte anca en television, i doperava questa strana manera de parlar italian, entant que lu el podiva miga. Ma en realtà l'è justa dir que el g'ha mai sentid realment el bisogn de parlar una lengua que l'era miga l'italian, dixom, de la television. A la fin a scœla el g'haviva studiad anca l'inglés e el spagnœl e a lu ghe stava ben incí. Ghe stava incí tant ben que l'è crescid fin a rivar a ben 19 any sença parlar el «dialet», finaquè un dí l'è staid en vacança end la bellíssima cità spagnœla cłamada València, endovè que lu el g'ha notad una cosa strana: enfinamai end l'aeroport gh'era deli parole que i era miga scrivide gne en inglés e gne en spagnœl. Li somelłava spagnœl, ma lu el vediva que no l'era propi spagnœl, quell'idioma lí. Curiós comè que l'era, apena rivad end l'apartament el s'era metid dré a cercar en sul Google e lí el g'haviva faid una descoverta fœra de co: quella l'era la lengua catalana, que lu el g'haviva jamò sentid nomenar, ma que el crediva la fœss un dialet del spagnœl. El podiva miga crèder que el dialet spagnœl de València el fœss doperad end l'aeroport. L'era una roba incí strana, trovar el "dialet" scrivid come se'l fudess una lengua "vera". Pœ, però, a relèger ben la pàgina de la Wikipedia, el g'haviva vist que no l'era un dialet del spagnœl, ma propi una lengua vera. BOOM! El s'era empiçad un lumin end el sò co. «Ma alhora anca el mé dialet, magari, l'è miga un dialet de l'italian!», el g'haviva pensad. E una volta tornad a casa el g'haviva capid una cosa que la g'haveress cambiad la soa vita en manera totala.
El Michael el g'haviva descovert la soa passion: el studi del lombard, quella lengua vera que lu per quasi 20 any el g'haviva credid la fœss miga una lengua, ma una roba dialetala, sença importança, inútil. La situacion política e sociala de l'Itàlia l'era miga fàcil perquè gh'era tanta discriminacion e pœ l'istessa lengua lombarda l'era malvista de tuts, anca dei lombards medem. Donca gh'era bisogn de tanta paciença e soratut de aida. El Michael el g'haviva decidid de studiar-la comè que se g'haviva de far. Incí, metid dré al sò PC e płan płanin, el g'haviva cominçad a cercar, a lèger, a studiar tut quell que 'l podiva en sul sò amad lombard. El g'haviva enfinamai cominçad a capir que la manera que tuts i g'haviva de scríver l'era miga tant justa, perquè el g'haviva capid que la lingua la cambiava, de persona a persona, e l'era indispensable que nissun el scrivess propri comè que 'l pronunciava sedenò ognidun el g'haveress scrivid en manera diferenta. E quest el se vediva anca end li chat o end i vari grup en sul facebook, endovè que ognidun el scriviva comè que 'l voliva. El Michael el g'haviva pensad a una cosa: provar, end el sò picinin, a trar en ça un par de régole per standardizar el lombard.
L'era el 2012, quand que el g'haviva cominçad a dar-s de far. Purtrop gh'era una problema grand fess, valadir la mancança d'una base scolàstica struiturada en su la lingüística. El Michael enfaits el g'haviva freqüentad la scœla informàtica e de latin o aultre robe lingüístique ne saviva miga tant. Ma el g'haviva havid la possibilità de conóscer bella gent en su l'ínternet: aultre persone, jóvene e meno jóvene, cond la passion per el lombard. Cantants, poëty, ma anca lingüisty, que i g'haveress podid aidar-l end i bux tècnic que 'l g'haviva en quell àmbit quí. Incí, gràcie anca e soratut a lor, el scłet el g'ha podid end el temp de 3 any desvilupar un alfabet que 'l següess li línie generaly del catalan, un'aultra lengua que el bressan el stimava tant, ma que 'l fœss faid aposta per el lombard. El sò fin principal l'era permèter que tuts i lombards i scrivess precís e far en mœd que anca i catalan i podess capir-i.
Tanta l'era la gent que la'l suportava, ma end l'istess temp gh'era sempre qui que 'l le criticava per li soe idee "revolucionàrie". Ma lu el voliva nomà portar a la lux li soe idee e i sò gusts, nomà quell. El cłapava però sempre porte en faça, vuna dopo l'aultra, soratut perquè el g'haviva miga un fœlł que 'l dixiva que lu el podiva studiar la lengua. L'era come se el sò lavorar de 3 any, que l'era miga tant fess, per carità, el podess miga vésser gnanca scoltad perquè l'era miga certificad d'un fœlł, d'un diploma. El Michael el g'haviva respet per qui que 'l g'haviva passad magari 10 any de la soa vita a studiar l'istessa roba que lu el studiava de 3 any, ma el capiva miga perquè la mancança d'un stúpid document la fœss la cosa płu importanta de tute, que la annullass tuts i sforç, tute li noits passade denants al calcolador o anca nomà el respet envers a lu. Płu d'una volta el Michael el g'haviva catad su messaj privads de gent que ghe dixiva "desmet de far incí, te sét miga un lingüista" e lu l'era dré a cominçar a crèder-g. Forsi l'era miga un dreit sò, quell de studiar la pròpia lengua. Forsi el doviva far far tut ai professoron de turn, quely que cond quell'aria sempre tuta impostada, i se levava a tri metre de terra per far veder la soa bravura.
En fin dei cunts qual era-l el problema? El Michael el voliva nomà aidar. El voliva nomà proponir una vision alternativa a la sòlita. Ma l'era come se la soa vox la g'havess miga vox. L'era come se lu el parlass 10 metre sota de tuts. Perquè l'era miga diplomad, l'era miga un lingüista "real" e quest el fava sí que la soa vox la fœss nomà oget de "squerz". Incí li persone, enveci de aidar lu a imparar, a crèscer e a impłenir i bux ideològic que 'l g'haviva, i le cłapava nomà per "pipin", i le cłapava miga en sul seri.
Tri any i era passads de quand que 'l s'era improntad per la prima volta al lombard... e finalment el Michael el g'haviva capid que la soa Vox Lombarda la podiva miga exíster end un àmbit endovè que la premiava miga l'astúcia o l'intelligença (que lu el sperava d'haver-g), ma nomà el diploma e l'arrogança de sentir-s milłor. Tri any i era staids necessari per far-g capir que i prim antagonisty del lombard i era propi i lombards que i dixiva de defènder-l. Tri any i era staids necessari perquè el Michael el decidess que l'era el cas de lassar pèrder tut e de lassar que la mort del lombard la rivass, ma sença de lu, incí que 'l se podess miga sentir en colpa. Tri any i era bastads perquè lu el capiss que la vox lombarda l'existeix miga, ma l'existeix nomà la vox dei diplomads. El g'haviva capid, finalment dopo tri any, que la meritocracia, quella que la te judiga per el tò merit, l'è diventada en realtà una diplomocracia, perquè l'importa miga la validità de li toe idee, sença document te set negot e te mèritet gnanca de poder far valer el tò penser. E lu que 'l crediva que cond l'umiltà de voler imparar e de voler condivíder el g'haveress podid aiutar a salvar la lengua... póver stúpid. L'era el document que ghe mancava.