22 feb 2016

Cors de Lombard (LoReS), leccion 2: I verb

Bentrovads a la segonda leccion del cors ràpid de Lombard (segond el sistema LoReS). Speri que la leccion precedenta la sagui staida mia tròp difícil. No, neh!? En questa leccion ho pensad de far un salt bell gross, per el moment, e de passar diretament ai verb. El perquè?! Ben, ho pensad que un argoment come i verb el mèriti de vésser tratad cond plu calma, perquè i verb lombards i somelha tant fàcily, ma en realtà i è un pòc un bignon sul cul.
I verb en lombard i se sparteix en 4 coniugacion, anca se en realtà graficament i modely verbaly i è nomà 3. La rexon de questa separacion dei verb del segond modell en 2 sotagrup la riva d'una diferenta "transformacion" que i verb istess i subeix end l'intreg contínum lingüístic. Ma me splegaró melh quí de sota. A bon cunt, li quatre coniugacion i è ~ar, ~er tònica, ~er àtona e ~ir. Analizom ben li caraterístique principaly:

PRIMA CONIUGACION: ~AR
I verb ~ar i è sempre tònic e generalment la radix la se pronúncia [a], fœra que end i territòri del Trentin e de l'aulta Valtellina, endovè que l'è [aɾ] e end i territòri del Noarés e de li valy grisonese endovè que l'è [e], [ɛ] o [ɛɾ]. La coniugacion ~ar l'è la plu comuna e l'è quella doperada per i neologism.
Exempli de verb ~ar i è:
far (fa, fe, fɛ, fɛɾ, faɾ), cantar (kantá, kanté, kantɛ́, kantɛ́ɾ, kantáɾ), mesclar (mestʃá, mɛstʃá, meʃtʃá, mɛʃtʃá, mehtʃá, maʃtʃá, mistʃá, miʃtʃá, miʃtʃé, miʃtʃɛ́, mɛʃtʃɛ́, maʒdʒɛ́) e mescedar (mesedá, mɛsɛdá, mɛhɛdá, meʃedáɾ, maʃadáɾ, meʒdáɾ, meʃedéɾ, maʒdɛ́ɾ), jugar (dʒyɡá, dʒuɡá, dʒøɡá, ʒyɡá, ʒuɡá, ʒøɡá, zyɡá, zuɡá, zøɡá, dʒyɡé, dʒué, dʒuɡéɾ, dʒyɡáɾ, dʒuɡáɾ, dʒoɡáɾ)...

SEGONDA CONIUGACION: ~ER tònica
I verb de la coniugacion ~er tònica i è i plu poc. La particolarità de questa coniugacion l'è que end i dialets occidentaly l'è pronunciada generalment [e] o [ɛ], ma end i territòri orientaly la passa a [i] e, plu rarament, a la ~er àtona. I verb de la segonda coniugacion i è:
voler (vulɛ́, vulé, vuɾé, voɾé, vuléj, vuɾéj, uɾé, ulé, volɛ́, voɾɛ́, vuléɾ, voléɾ, vuɾí, volí, vulí, ulí, ylí, vøɾí), veder (vedé, edé, vidé, idé, vedɛ́, edɛ́, vidɛ́, idɛ́, vedí, vɛdí, vidí, edí, ɛdí, idí, vɛt, vet, vat, ɛt, et, védɛr, édɛɾ, védar, édaɾ, vɛ́dar, ɛ́daɾ, vɛ́de), poder (podé, podɛ́, pudé, pudɛ́, pudí, podí, pydí, pudéɾ, pudɛ́ɾ, podéɾ, pǿdɛɾ).
Aultre verb a la segonda coniugacion i è dover, saver, plaxer, plu un qualc aultre.

TERÇA CONIUGACION: ~ER àtona
I verb de la coniugacion ~er àtona i è i plussé numerós e forsi anca i plussé curiós. La desinença finala ~er, quand que l'è àtona, la spareix en tut el lombard occidental e end el dialet bergamasc, el se manté [eɾ][ɛɾ] o [aɾ] end el lombard oriental e el diventa [e][a], o [i] end i territòri del Noarés e del VCO. Generalment, end el lombard oriental (fœra que el bergamasc) el succed que i verb en questa coniugacion i diventi verb en ~er tònica quand que al verb el se jonta un clític. Exempli de verb a la terça coniugacion i è:
nàscer (nas, naʃ, nah, násɛɾ, náʃɛɾ, násaɾ, náʃaɾ, nása, nási, náse, nɛs, nɛʃ, nes, néʃɛɾ, nasí, naʃí, nɛʃí), scónder (skont, skunt, skond, skúndɛɾ, skóndɛɾ, skóndaɾ, hkóndɛɾ, skúndi, skúnda, ʃkúndi, ʃkúnda, ʃkóndaɾ, skundí, ʃkundí), ríder (rit, ríde, rídi, rída, rídɛɾ, rídaɾ, ridí, riɾ), mœver (møf, møv, mǿvɛɾ, mǿɛɾ, mǿaɾ, mɔ́va, mof, mov, móvɛɾ, móvaɾ, muí, myí, múf, mø), cœxer (køs, køʃ, køz, køh, kɔ́za, kɔ́zi, kɔz, kǿʒaɾ, kǿzɛɾ, kǿzaɾ, kǿsaɾ, kǿʒaɾ, kǿðɛɾ, kuðé, kuzí, kuʒí, kúzɛɾ, kózɛɾ)

QUARTA CONIUGACION: ~IR
I verb de la quarta coniugacion i se sparteix en do categorie ben diferente anca se, gh'è de dir-l, gh'è un pòc de verb que i va dentre en tute e do li forme perquè i è tant pur quant incohativ. Li do categorie que són dré a parlar i è: i verb pur e i verb incohativ e l'è justa dir que i prim i è pòc fess respet ai segonds. La coniugacion ~ir en lombard, come en tante aultre lengüe romance, la preved que una granda feta dei verb la clapi un "interfiss" derivad del latin, que pœ el se jontaress nomà end una qualc coniugacion verbala. Parlom de l'interfiss -sc- latin, que end el lombard presentad de la LoReS el se scriv per convencion -eix- e que end el contínum lombard el se pronúncia [is], [es] o [iʃ]. Una ròba importanta l'è que end i territòri orientaly, i verb ~ir i diventa de spess verb a la coniugacion ~er àtona e l'è important regordar anca que l'interfiss -eix- el se mantén end la trasformacion a la terça coniugacion. Incí, per exempli, el verb guarir, que l'è incohativ, el diventa guaréixer (insema a guarir) end i territòri orientaly, specialment del bressan e del mantoan. Segond quant did prima, donca, gh'è un pòc de verb que i se pœl coniugar en tute e do li forme: come servir, que l'è tant mi serveixi, ti te servéixet, lu el serveix, quant mi servi, ti te sèrvet, lu el serv; l'us d'una forma plutost que l'aultra el dependerà del territòri (per exempli, serveixi l'è típic del milanés, servi l'è típic del bressan). Tri dei verb cond la dopla forma i è:
servir (serví, sirví, sɛ́rvɛɾ, hɛ́rvɛɾ, sɛ́rvaɾ, sɛrf, servíɾ), partir (partí, pártɛɾ, pártaɾ, part, partíɾ), següir (seɡwí, séɡwɛɾ, séɡwaɾ, seɡwíɾ).
Enveci una lista generala de verb a la quarta coniugacion l'è:
dormir (dormí, durmí, dórmɛɾ, dórmaɾ, dormíɾ, durmíɾ), sentir (sentí, sintí, sɛ́ntɛɾ, sɛ́ntaɾ, sentíɾ), patir o dialetalment patéixer (patí, patíɾ, patís, patésɛɾ, patésaɾ), cuxir o dialetalment coxir (kyzí, kyʒí, kuzí, kuʃí, kúzɛɾ, kózɛɾ, kúzaɾ, kuʒíɾ, koʒíɾ, kuzíɾ, kuʃíɾ, kozíɾ), cernir o cèrner (serní, ʃerní, tʃerní, ʃɛrn, ʃɛrní, ʃɛ́rna, ʃɛ́rni, sɛ́rni sɛ́rnɛɾ, sɛ́rnaɾ, tʃɛ́rnaɾ, tʃerníɾ, tʃirníɾ).
Quest últim verb l'è un cas special de verb que el se desvilupa del latin en manera parallela per rivar en li do coniugacion diferente. La forma ~er àtona l'è quella diretament derivada del latin cernĕre.

Come vediv, la situacion verbala del lombard l'è mia pròpi fàcil fess. En línia de màssima el comportament dei verb l'è prevedible e donca se pœl standardizar-l melh, però come vederiv end li pròssime leccion, la coniugacion "efetiva" l'è un ver e autèntic mesclot. Entant ve lassi quí... bon studi e bon lombard a tuts :)

PS: ve regordi que tute li descricion fonétique dei verb li g'ha come font l'Atlas Italo-Suísser.