09 feb 2016

La lombardofobia splegada en 4 punts

Come l'era prevedible, la propòsta de lej per el reconosciment de la Lengua Lombarda end la nosta region, portada enanç de la Liga Nòrd, l'è dré a far parlar de sè... e miga pòc.
End li últime setimane gh'è stada una formosa campagna mediàtica, no nomà dei média lombards, ma anca de tuta la penísola. El mínim denominador comun l'è sempre l'istess: l'è una còsa inútil e que l'è dré a far borlar end un vergognós provincialism tuta la nòsta region. Adess, cominçar cond li brute paròle e cond li bestèmie el saress fàcil, enveci cercaró de portar enanç quely que i è i tri, quatre punts principaly de la qüestion, per cercar de demostrar que i è del tut propagandístic.

El prim concet per mi important l'è quell de dialet. La plupart dei jornaly de la penísola l'ha sempre parlad, en quely dí quí, de "dialet lombard", nonostant que end la propòsta de lej se mantén la denominacion de "lengua lombarda" doperada anca de l'UNESCO medema. La rexon l'è sempla: chamar «dialet» el lombard el vœl dir desminuïr-l ai œch dei aultre, el vœl dir chapar-l per el nas anca denanç d'una lej que l'è tut fœra que "jogosa" o "divertenta". Segutar sença fin a parlar de "dialet de la Lombardia" o de "dialet lombard" l'è un exempli de profonda ignorança e maleducacion. Personalment, i me vén en ment i catòlic que i seguta a scríver "marid" o "molher" entrà virgolete quand que i parla de còple del medem sess sposade al forester. Come se el mèter li virgolete el faxess pèrder "credibelità" a la paròla. Istess el termen "dialet", doperad sença sosta quand que se parla de lombard, perquè l'è clar que la pœl mia passar l'idea (real) que l'è una lengua e mia un dialet. Ensoma... propaganda "dialetòfoba".

El segond concet l'è quell de inutilità. Entrà i coments sota ai artícoly dei principaly jornaly nacionaly ho legid un milher de volte que el lombard (come tuts i dialets) l'è inútil perquè tuts quely que i le parla i parla anca italian e donca el resulta inútil. Ensegnar, pœ, el «dialet» a scœla l'è una matada perquè el saress plu útil ensegnar una lengua forestera, enveci que el «lumbaart». E quí, g'ho tant de dir. En primis perquè parlar de utilità en àmbit lingüístic l'è come parlar de númer en matemàtica. Praticament l'è un àmbit insí larg, que redúxer-l al sèmplix «eh, ma i le parla en pòc!» l'è vergognós. L'utilità d'una lengua la se ved en tante sfacietadure: el conóscer una lengua en plu, anca se le la parla nissun, l'è sempre útil en qualsevœl cas (e de fad el latin l'è an'mò ensegnad, anca se nissun le'l parla plu); pœ, conóscer el lombard el vœl dir saver-l distanciar de l'italian e imparar quelle que i è li caraterístique italiane que podom doperar end el parlar italian e quale i è li caraterístique lombarde que enveci g'hom de lassar star (praticament, qui que 'l cresç sença saver que "weekend" l'è inglés e mia italian, el rivarà a saver-l mia tirar via quand que 'l g'haverà de parlar l'italian pur); conóscer el lombard el vœl dir improntar-s a li lengüe gàllique, donca vixinar-s al francés, al catalan o a l'occitan, donca an'mò imparand li soe paròle; e pœ, l'è scientificament provad que el bilingüism l'è per soa natura una condicion súper favorévol al studi de aultre lengüe (l'è de fad clar que un bilingüe l'impara melh aultre lengüe respet a un monolingüe). L'utilità del lombard l'è donca mia nomà relativa al "l'è parlad de 4 million de persone", ma l'è revoltada a tants àmbits. Ah, e va ben, ensegnar el lombard el vœl dir anca que una part de la cultura itàlica, nascida plu de 800 any fa, la mœr mia. E comè que dixom en italian... "esticazzi!".

El terç concet l'è quell de bilingüism cond l'inglés e a quest propòsit me vén de domandar a tuts quely que i ne parla, se i g'ha una qualc idea de cosè que l'è el bilingüism. Imparar fin de picinin l'inglés el ne fa mia bilingüe inglés. El bilingüism el se desvilupa en tuta la società e l'è el parlar quotidianament e corretament li do lengüe sença distincion, end la manera plu naturala del mond. E me desplax per voaultre, car amic, ma la Lombardia l'è miga bilingüe italian-inglés... e la'l sarà gnanca mai, perquè nissun dei lombards l'è bilingüe inglés, pròpi perquè l'inglés l'è gnanca storicament la lengua del nòst territòri. Magari de quí a 400 any, ma adess no. E pœ, favorir el bilingüism cond una lengua mia autòctona e lassar pèrder la lengua locala que l'è dré a mœrer, l'è una matada sença sens. La Lombardia l'è jamò bilingüe, anca sença reconosciment legal: e endovinev... l'è bilingüe italian-lombard.

El quart e últim concet l'è quell de imposicion. Gh'è una mucla de lombards preocupads del fait que se doman el lombard el vén reconoscid, lor i sarà obligads a parlar-l e a studiar-l. A queste persone ghe domandi de serrar la boca e imparar a far cito, perquè se parlar el vœl dir spudar stronzade, ben, l'è melh far cito. End i país bilingüe, nissuna persona la se sent "obligada" a studiar una lengua. Fœra que segond mi sentir-s obligads a studiar una lengua l'è per natura una boiada. La scœla l'è un òblig en tuts i camp e vedi mia perquè se pœl soportar l'òblig de studiar la geografia, ma mia quell de studiar una lengua. Considerom, pœ, que nissun el s'è mai domandad perquè en Itàlia l'è sempre staid obligad a studiar el "toscan". L'è insí e bon... e quest el se pœl veder end i país europé endovè que gh'è un bilingüism "forçad" (çoè derivad d'una revitalizacion lingüística). Nissun catalan de 12 any el se domanda perquè en Catalogna el g'ha de studiar tant el catalan quant el spagnœl. Le'l fa. Pœ que el doperi el catalan end la vita de tuts i dí, quest l'è irrilevant, ma almeno l'è bon de lèger e de capir i jornaly e la TV catalana. I únic que i pœl lamentar-s de ço i è i "ancian", i "grands" que encœ i g'ha 40/50 any e que i parla mia catalan. O quely que i s'è trasferids en Catalogna de pòc e i va mia a scœla. En quell cas pòdi dir sença tants problemy que la non conoscença del catalan l'è mia assolutament un problema. Conosci tante persone que en plena Barcelona li viv sença conóscer el catalan. Nissun el ie discrímina o el ie crítica per no parlar catalan. I únic que i ghe perd i è propi lor medem, que i cerneix de vésser volontariament ignorants su d'un argoment.

A part queste quatre mé precisacion, la proposta de lej que en quely dí quí l'è en sul tàvol de la region, la vœl mia imponer la lengua a nissun. L'è important prima de tut reconóscer a livell teòric la nòsta lengua e doperar-la per lej per i cartely de la nòsta toponomàstica, de spess (tròp) italianizada end una manera squifosa. L'è justa, anca per respet a la nosta lengua, tornar a doperar i topònim localy en parallel (ma anca en manera esclusiva, quissà) a l'italian. Insí que stronzade come "Prevall" (lombardizacion de l'italian "Prevalle", comun que en lombard el saress "Golhon") li mœri per tornar a dar importança al vera nom lombard. La propòsta de lej, l'è important dir-l, la parla mia de "educacion": se fa gnanca referiment a la scœla o a l'ensegnament. L'únic l'è el projet de destinar una part dei diner a atività culturaly, ma la scœla quí la ghe entra negot. Donca stev quiets, car i mé stimador del monolingüism: i vòsts fiœly i poderà segutar indisturbads a studiar nomà una lengua... el sagui mai que i diventi plu intelligents dei genidor!
A la fin però l'è positiva, tuta questa campagna mediàtica, perquè el vœl dir que l'è un tema que 'l chapa l'atencion de tants. E en fin dei cunts, saviv comè que se dix... l'è mia important comè que se'n parla, l'important l'è parlar-n.