2 apr 2015

Destacar la S da la C: qual segn drovar?

Fin dal prim moment che hoo ambiad a jontar-m a la lengua lombarda, hoo sèmper hiit problemi per quant al revardava l'ortografia. Defait nissun dei pussé spantegads sistemi de scritura del lombard al me piaxeva fin in fond e trovavi difícil poder legar-m in manera "profonda". Un dei problemi per mi pussé insormontàbei l'era la grafia s-c e s'c. Nissuna de le do grafie la m'è mai piaxuda, per un par de rexon, che naroo a spiegar chí de sota.
L'us del tratín l'è sèmper stait per tute le lengue quell de jontar insema do parole per formar-n una o per tacar un clític a una parola che la g'ha un son tut so e che al cambiaríss con la jonta del clític. La parola italo-americàn l'è formada da do parole distinte: "italo" (da "italiàn") e "americàn". Scríver italoamericàn al saríss miga sbaliad, çononostant al resulta difícil de lèger e al fa pèrder l'atenzion a quelle che i ènn le do parole diferente. La parola formar-n l'è inveci formada dal verb "formar" e dal clític "en". Scríver formarn al podaríss ésser acetàbel per un quai standard de scritura lombard, ma miga in quest, perchè la regola de la "r" muta (típica dei verb a l'infinitiv) la se perdaríss ind la forma "formarn". L'apòstrof l'è inveci drovad domà per elision e jontaments derivads da elision. Podaríssem scríver "s'ha" per "se ha", ma miga "s'cet", perchè la s l'è miga una parola elisa. Scríver s-c o s'c l'è donca praticament sbaliad, perchè la separazion de la s e de la c l'è miga derivada da un'elision o da un'union de do parole diferente. Che segn drovar, allora, per destacar le do lètere? Soratut perchè le vann destacade per forza, in quant digrammi "sce" e "sci" i g'hann un son ben specífic, diferent dal "s-ce" e "s-ci" (o "s'ce" e "s'ci").
Per trovar un segn de puntejadora adat, mi hoo pensad de pojar-m a la lengua catalana che, come ja savii, la me piax fess. Lé, defait, la preved l'us d'un ólter segn de puntejadora che ind la lengua lombarda o italiana al gh'è miga. Sont adré a parlar de quell che i catalàn i ciaman "punt alçat" (punt levad) e che mi ciami "punt a meza altezza", saríss a dir < · >, un segn drovad in tante lengue per separar parts diferente d'una síngola parola che i g'hann besogn de ésser pronunçade come se le fudessen separade. El catalàn l'al drova per la insí·diita "ela geminada" (el geminada), < l·l >, che la se pronunça /l:/ e che la se diferènzia de la "ela dobla" (el dóbia), < ll >, típica anca de la lengua castiliana e che la g'ha un son símil a /ʎ/ o /j/. Ma el catalàn l'è domà una dei tante lengue che la drovan quell segn chí. L'ocitàn, per esempi, l'al usa per destacar la lètera s de la h ind i verb come des·har, diferent del verb deshar. El prim, defait, al se pronunça /des'ha:/, el segond /de'ʃa:/. L'us del punt a meza altezza l'è donca propi quell de "separar" do lètere per far-le miga pronunçar come un digramma specífic. L'istèss cas del lombard sc/s·c.
Per conclúder, allora, mi sont de l'idea de scríver s·c, che al sta anca ben de veder e che l'utiliza un segn de puntejadora adeguad. L'è anca vera, però, che el segn < · > l'è miga present in tute le tastere, donca la gh'è la necessità de drovar un segn alternativ, quan che el punt alçat l'è miga present. I catalàn i drovan per convenzion el punt < . > o, in cas estremi, el tratín < - >.

Chí un sunt de quell che mi trœvi jœst. Al sia ciar che quell che dixi mi l'è miga lej, ma domà un penser.

JŒST: s·cet; s.cet || s·gionfar; s.gionfar || s·ciopar; s.ciopar.
SBALIAD: s'cet; s-cet || s'gionfar; s-gionfar || s'ciopar; s-ciopar.

Per scríver el punt levad:

• Se g'hii Windows...
   • conduna quai tastera ALT + 250 (tasterín numéric)
   • cond la tastera spagnœla SHIFT + 3
• Se g'hii Mac... OPT + SHIFT + 9
• Se g'hii Linux...CTRL + SHIFT + U, B7, ENTER
• Se g'hii Android...
   • cond la tastera Google... ?123, tegnii schiçad el tast -
   • cond la tastera LG... tast símboi (a la mancina, sota a SHIFT), in mez a ´ e {
• Se g'hii iPhone... cond el "layout" catalàn, 123, tegnii schiçad el tast .

Nessun commento:

Posta un commento