5 apr 2015

Lombard: quan el stàndard al rivarà mai

Un dei problemi pussé importants de la lengua lombarda l'è sèmper stait quell del stàndard ortogràfic. Anc'mò anca adèss, defait, el lombard l'è parlad da pussé de 4 milion de persone, intra quei che i la parlan come lengua màder e quei che i butan lí una quai parola de tant in tant, ma per desfortuna al pœl gnanc'mò goder d'una manera únivoca de scríver.
(Atenzion: artícol con alt nivell de crítica. Drovar con intelligenza.)
Le rexon i ènn sèmper staite tante, come per esempi el fait ch'el stat italiàn l'ha mai volud ofiçalizar-l e donca aiœtar la soa standardizazion, o che i poëti lombards i hann sèmper drovad una forma de scríver diferenta de l'un con l'ólter.
Gh'è de dir che ind i últem agn al gh'è stait un tentativ de dar al lombard una standardizazion scrita, ma che l'è stait contestad durament da tante persone, principalment de la zona ocidentala, ma mia solament. Forse la rexon l'è che, a diferenza de la zona orientala de la Lombardia, la zona insúbrica, donca quella ocidentala, l'ha sèmper havud un stàndard pu o men spantegad in tute le zone, çoè la famosa "ortografia milanesa clàssica", gràzie a la quala tants artisti milanés, o de quelle bande lí, i hann podud scríver un repertori de poësie, de canzon e de filastroche ind la lengua insúbrica. Lassar pèrder tants sècoi de stória linguística, però, l'è mia fàcil e abandonar un stàndard drovad per tants agn da tante persone al par un'idea injœsta fin de partenza. La gh'è defait l'idea de crear mia un stàndard ex novo, donca completament nœv, ma de ciapar quei che i gh'è jamò e de modificar-i per adatar-i a tute le variants lombarde d'incœ. Al someiaríss un'idea jœsta, ma la porta a una demanda importanta: come far a cambiar un stàndard local indun global? È-la un'impresa possíbela? De segur al gh'è besogn di compromèss, perchè un stàndard jamò esistent come quell milanés al va mia ben, ma propi per nagot, come stàndard general de la lengua, ma l'è anca vera che un stàndard nœv de zeca al pœl mia far contente tute le persone.
Gh'è de dir che, però, el compromèss al rivarà mai. Le persone de la zona orientala i hann ja ambiad a abandonar el stàndard tixinés, che l'era considerad stàndard de facto, per postar-s a una quai ortografia pussé genérica e men "machinosa", ma l'è mia insí per le persone de la zona ocidentala. Vœli mia far crítica gratúita invèrs a nissun, ma l'è un dat de fait che la gh'è mia la volontà de abandonar le vàrie ortografie ocidentai. E nissun al pœl negar quell'evidenza chí.
Se cominçarom a metir in banda el nost "orgœi" forse una soluzion la trovarom, sedenò sarom sèmper costrenjuds a crear do stàndard, un per el lombard oróbic, e un per l'insúbric, perchè l'è insí che al finissarà.

Boh, mi soo mia. Vœli mia hir-ga la presunzion che el mè stàndard l'è realment "stàndard", ma de segur mi sont' l'esempi de un che l'ha fait dei compromèss. E qualsessia persona che l'è de Bressa come mi al podarà confermar-l: quell stàndard de scritura chí l'è propi per nagot símil al stàndard "típic" de la zona bressana. Boh, forse per presunzion, dixi... comincii a rexonar segond el lombard, mia segond el milanés, o el mantovàn, o el bressan, o el comasc, o el tixinés... perchè sedenò de chí a 20 agn la situazion la sarà sol che pejorada.

Stii ben e mangii polenta!

Nessun commento:

Posta un commento