15 apr 2015

I plurai indel Bressàn

Un mè amix spagnœl al m'ha demandad come che i fonziona i plurai de la lengua lombarda. Mi al soo mia per tuta la Lombardia, ma soo comè che i fonziona indel Bressàn.
Eco a vólter, donca, una mè spiegazion de quella che l'è, pu o men, la manera ind la qual i se comporta i plurai indel dialet de Bressa.

Se la parola la finíss per <~a>: se l'è feminil, la <a> la càmbia in <e>, se l'è maschil, la <a> la càmbia in <i>. Esempi:
fomna [fomma] → fomne [fomme]
artista [ar'tista] → artisti [ar'tisti]

Se la parola la finíss per <~b> la resta sèmper insí. Esempi:
piomb [pjomp] → piomb [pjomp]

Se la parola la finíss per <~c> (o <~ch> indun quai ortografie), la resta sèmper insí. Esempi:
ruc [ryk] → ruc [ryk].

Se la parola la finíss per <~ç>, la resta sèmper insí. Esempi:
dolç [dols] → dolç [dols]

Se la parola la finíss per <~d> la ciapa el son [ʧ] srivud come <ds> o <cc>. Esempi:
lombard [lum'bart] → lombards/lombarcc [lum'barʧ]

Se la parola la finíss per <~e>, l'è un italianism che al càmbia la <e> cond una <i>. Esempi:
fras(e) ['fraz(e)] → fras(i) ['fraz(i)]

Se la parola la finíss per <~f> la resta sèmper insí. Esempi:
apòstrof [a'pɔstrof(o)] → apòstrof [a'pɔstrof(i)]

Se la parola la finíss per <~g> (o <~gh> indun quai ortografie), la resta sèmper insí. Esempi:
borg [bor(k)] → borg [bor(k)]

Se la parola la finíss per <~gg> (o <~ig> indun quai ortografie), la resta sèmper insí. Esempi:
vegg/veig O[vɛʤ] E[vɛʧ] → vegg/veig O[vɛʤ] E[vɛʧ]

Se la parola la finíss per <~i> la resta sèmper insí, ma indun quai zone la forma plurala la perd el fenomen de cambi de pronunça in [e] e la resta [i]. Esempi:
cambi O['kambi] E['kambe] → cambi O['kambi] E['kambe/'kambi]

Se la parola la finíss per <~j> la resta sèmper insí. Esempi:
parchej O[par'kɛs] BS[par'kɛʤo] → parchej O[par'kɛs] BS[par'kɛʤi]

Se la parola la finíss per <~l>, la perd la <l> per dar spazi a <i>. Esempi:
spagnœl [spa'ɲø(l)] → spagnœi [spa'ɲø(i)]

Se la parola la finíss per <~m>, la resta sèmper insí. Esempi:
fum [føm] → fum [føm]

Se la parola la finíss per <~n>, la resta insí, ma se la finíss per <~nn> la càmbia el final in <in> o <gn>. Esempi:
can [ka(n)] → can [ka(n)]
ann [an] → ain/agn [aɲ]

Se la parola la finíss per <~o>, se l'è un latinism la resta insí, se l'è un italianism la càmbia la <o> con <i>. Esempi:
foto ['foto] → foto ['foto]
caso ['kazo] → casi ['kazi]

Se la parola la finíss per <~œ>, la resta insí.

Se la parola la finíss per <~p>, la resta sèmper insí. Esempi:
stamp [stamp] → stamp [stamp]

Se la parola la finíss per <~r> o <~rr>, la resta sèmper insí. Esempi:
or [or] → or [or]
carr [kar] → carr [kar]

Se la parola la finíss per <~s> o <~ss>, la resta sèmper insí. Esempi:
mes [mes] → mes [mes]
pess [pɛs] → pess [pɛss]

Se la parola la finíss per <~t>, la ciapa el son [ʧ] srivud come <ts> o <cc>. Esempi:
tant [ta(n)t] → tants/tancc [ta(n)ʧ]

Se la parola la finíss per <~u>, la resta insí. Esempi:
menú [me'ny] → menú [me'ny]

Se la parola la finíss per <~v>, la resta sèmper insí. Esempi:
œv [øf] → œv [øf]

Se la parola la finíss per <~x>, la resta sèmper insí. Esempi:
vox [(v)us] → vox [(v)us]

Se la parola la finíss per <~z> o <~zz>, la resta sèmper insí. Esempi:
mez [mɛs] → mɛz [mɛs]
mazz [mas] → mazz [mas]

Nessun commento:

Posta un commento