2 feb 2015

E se el Lombard al diventàss ofiçal?

L'è mia tant ciara la rexon per la quala incœ la lengua lombarda l'è gnanc'mò recognossuda e tratada compagn d'una lengua come le aultre. In fin dei cunts, de lengue compagne al lombard, ma ofiçai, ghe n'è. Prima intra tute, la lengua catalana.
Per quei che i la san mia, la lengua catalana l'è una lengua insí·diita minoritària, ma l'istèss parlada in tut el mond da pu de nœv milion de persone, concentrade intra la rejon spagnœla d'origen, la Catalogna, e la part bassa de la França. Incœ la lengua catalana la pœl godir del recognossiment da part del Regn de Spagna e del fait che el principat d'Andorra la la dovra come única lengua ofiçal. Ma com'era-la cent agn fa la lengua catalana? Parlom d'una lengua che, anc'mò incœ, la fa fadiga a trar-s vià de doss tuts i prejudizi che i l'han sèmper compagnada, compagn del fait che la major part de la gent che la la cognóss mia la cred che la sia un dialet del spagnœl. Propi come al suced per el lombard. Quanta gent che, anc'mò indel 2015, la cred che el bressàn, o el bergamasc, o el milanés i sian dialets de l'italiàn!? El catalàn l'ha havud la fortuna de trovar un pòpol che l'ha fortment volud che al diventàss una lengua ofiçal. Incí, un sècol fa, un grup de autorévoi persone la l'ha standardizad e la l'ha “imponud” a la gent. E per fortuna, perchè el númer dei catalàn che i parlan el catalàn l'è passad, in domà un sècol, da quasi nissun a la quasi totalità.
E se el lombard al faghèss compagn del catalàn? Se el stat italiàn al recognossèss el lombard come lengua ofiçal, la prima cosa che al se farèss la sarèss quella de standardizar-l, crear donca un dizionari, un insem de règole ortogràfiche e lessicai che la ghe darèss un po' d'orden e de unificazion. E dop de quest la lengua lombarda la podarèss finalment ésser insegnada ind le scœle come che al se fa in Catalogna, indovè che gh'è el cors de studi in spagnœl e, in banda, quell complementari in catalàn. E incí g'havarèssem i cartei scrivuds in dóbia lengua, g'havarèssem la possibilità de parlar ind la nosta lengua cond le autorità del stat (la gh'è una lej che la proibíss de interagir coi autorità statai induna lengua che l'è mia ofiçal) e de poder-la scríver e parlar senza che vergun al me ciami “ignorant”. Sí, perchè anc'mò adèss se ta pàrlet el lombard, anca se ta cognósset come scríver-l e come parlar-l, se ta capísset quelle che i èn le diferenze intra i vàrie version, o se semplixement t'el pàrlet come ta vœlet, se t'el cognósset come che la se cognóss una qualsessia aultra lengua... ta seet un ignorant. L'importa mia se ti ta cognósset do lengue e i àulter domà una, perchè l'ignorant ta seet ti che ta preferísset parlar la toa lengua inveci de quella nazionala.
Donca sí, me ritegni ignorant, ma al sia ciar che quell ignorant chí al cognóss l'italiàn, el spagnœl, el catalàn, l'inglés e el lombard, in pu d'un poc de japonés. Voàulter inveci?

Nessun commento:

Posta un commento